En Comú Podem va tornar a guanyar diumenge a l’Anoia en les eleccions generals. Amb una participació que va superar per poc el 65%, la formació de Pablo Iglesias i Xavier Domènech va perdre mil tres-cents vots respecte el 20-D, però, tot i això, va guanyar a la comarca, amb 1.400 sufragis més que Esquerra Republicana. En tercera posició se situa el PSC, i, després, PP i Ciutadans. Val a dir que les dues úniques formacions que van guanyar vots en aquests comicis van ser ERC i, encara que pugui semblar paradoxal, també el PP. Esquerra va tenir uns set-cens vots més, xifra molt simular al nombre d’anoiencs que va sumar per assolir la victòria estatal de Mariano Rajoy.
L’Anoia Sud, de color lila
En Comú Podem va basar la seva victòria a l’Anoia amb un molt bon resultat a Igualada i a la Conca d’Òdena, però sobretot per imposar-se clarament a l’Anoia Sud. La formació de confluències va guanyar a vuit municipis: Piera, Masquefa, Hostalets de Pierola, el Bruc, Cabrera d’Anoia, la Torre de Claramunt, Vilanova del Camí i Òdena.
L’Anoia més rural, independentista
Convergència i Esquerra van repartir-se la resta de municipis -a excepció de Santa Margarida de Montbui-. En onze localitats, CDC va guanyar: Castellfollit, Calonge, Sant Pere Sallavinera, Montmaneu, els Prats de Rei, Calaf, Pujalt, Veciana, Bellprat, Santa Maria de Miralles i la Pobla de Claramunt, bàsicament, doncs, tota l’Alta Anoia més dues poblacions del sud i una de la Conca d’Òdena.
Pel que fa a Esquerra, la formació de Rufian i Tardà va guanyar a Argençola, Tous, Carme, Orpí, la Llacuna, Jorba, Rubió, Copons, Sant Martí Sesgueioles, Capellades, Vallbona d’Anoia, Castellolí, i, sobretot, Igualada. En total, tretze municipis.
Montbui, la “isola” socialista
Mereix un comentari a part Santa Margarida de Montbui. El feu de Teo Romero va recuperar la confiança en el PSC, que havia perdut el 20-D. Els socialistes van guanyar en aquest municipi, tot i que només per tres vots comptats sobre En Comú Podem. En qualsevol cas, Santa Margarida és dels pocs municipis de la demarcació de Barcelona -i de Catalunya- on el PSC va assolir la victòria.
Igualada, d’Esquerra
La capital de l’Anoia va tornar a refermar el seu claríssim caràcter independentista (més del 48% dels vots) i en favor del dret a decidir (65% dels sufragis totals.
Convergència, però, tradicionalment victoriosa en els darrers anys a Igualada, va cedir en aquesta ocasió el lideratge a Esquerra, que jugava molt fort la seva aposta de la candidata Carolina Telechea, que, per un lloc, no va poder entrar al Congrés de Madrid. La igualadina haurà d’esperar a alguna renúncia en el transcurs de la legislatura per poder passar a formar part de la cambra baixa espanyola.
Esquerra va assolir 4.591 vots a la ciutat, fregant el 25% de les paperetes, més de tres-centes més que fa sis mesos. En canvi, la Convergència de Francesc Homs perdia força, esmicolant-se més de sis-cents vots respecte el 20-D. Una baixada realment significativa, i això que tenia a la candidatura la regidora igualadina Àngels Chacón, molt ben situada.
La primera força d’esquerres a la capital de l’Anoia es consolida en mans d’En Comú Podem, que va captar 3.218 sufragis al seu favor, però, atenció, tres-cents menys que fa sis mesos. El PSC es queda en quarta posició i lluny de la formació d’Iglesias. La candidatura de Pedro Sánchez va recollir 2.247 paperetes, dues-centes exactes menys que a les últimes eleccions generals…
Ciutadans s’estavella a Igualada i el PP guanya 215 vots
Ciutadans també perd prop de 400 vots, una catàstrofe que, almenys a Igualada -també a l’Anoia, on en perd quasi dos mil- certifica que la formació d’Albert Rivera -que va captivar molts anoiencs en les eleccions al Parlament de Catalunya en forma de vot anti-independentista- està de “capa caiguda” i podria ser un “suflè”…
N’han degut prendre bona nota al PP, que, també a Igualada, puja en nombre de vots. 215 paperetes més, assolint finalment l’11,2% dels sufragis, dos punts més que en els comicis del 2015.
