Ai el consum

0

Durant molts anys el consum intern ha estat el motor de l’economia. S’incitava a gastar. Deien que fent-ho s’anava millor. I molts s’ho van creure. I si faltaven diners, arribava tot el crèdit que fes falta. Només calia tenir una feina. Sense treballar massa hi havia qui guanyava molts diners. Ara diuen que n’hi ha molt de “guardat” a l’espera de que hi hagin noves oportunitats. Però de moment en lloc d’opcions on invertir només hi ha “bandolers” que estan a la que salta per esquilar a qui badi. Per això ningú està tranquil amb els estalvis. Saben el que ha costat aconseguir-los i quants els cobegen (impostos, preferents, familiars necessitats, borsa, fallides, impagats, robatoris…) Amb aquest panorama molts es pregunten què cal fer. Actuar amb inteŀligència recomana prudència i resistir. Mirar d’adaptar-se a una situació que durarà molt de temps. Així la crisi està canviant els comportaments de la societat. A les empreses hom s’ha adonat de la importància de l’efectiu i s’exigeix ajustar-se als preus. Tothom vol assegurar els pagaments. I a les llars les coses no són molt diferents. Tenir un pressupost més reduït obliga a una millor administració. I es compra menys per cada tiquet, però amb més freqüència. Es disposa de més temps i es dedica a informar-se, a cercar oportunitats, nous productes, nous establiments i nous sistemes de compra. Alguns fabricants apliquen ací estratègies de preus, formats i productes que utilitzaven en economies en vies de desenvolupament. Unilever, un dels grans fabricants europeus, assegurava que l’empobriment generalitzat els portarà a reduir la grandària dels envasos per oferir preus més assequibles. Altres pensen que hi ha oportunitats accelerant tecnologies que modifiquin els comportaments i hàbits. Però el cert és que la caiguda del consum és profunda, prolongada i sense perspectiva de millora a curt termini. Per això la marca blanca continua guanyant protagonisme, sobretot entre els més joves. En alimentació ja representa prop del 44% de les vendes (per volum i el 39% del valor) però en alguns articles arriba al 75% de les transaccions. L’informe anual del sector del comerç detallista que elabora la Generalitat destaca que a les grans superfícies de Catalunya durant el 2011 les vendes d’articles d’alimentació van caure quasi amb el mateix percentatge que la resta de productes. Les grans superfícies perden protagonisme enfront d’altres formats més integrats en la trama urbana. Així s’estalvien despeses de cotxe i a més es pot socialitzar amb veïns i coneguts. La botiga tradicional manté una quota del 25%. Però amb la baixada de vendes acumulades en els darrers anys (en alguns productes prop del 40%) molts són els comerços que s’ho passen malament. Per atreure clients s’ajusten preus, es fan promocions, llançaments continuats de nous productes i publicitat massiva per orientar i incentivar el consum. Però són estratègies que no funcionen com abans. Alguns establiments han d’incorporar articles més econòmics per fer front a la competència creixent. Els joves, que sempre ha estat un segment consumista -com ara majoritàriament han de viure amb diners que els donen, però no es guanyen – veuen com un luxe els productes emocionals, la moda, el mobiliari, la decoració i fins i tot la cultura. I els cotxes i l’habitatge són senzillament inabastables si no tenen treball. La pujada de l’IVA ha fet que alguns productes i serveis hagin fet un salt espectacular. I la temptació i pressió per adquirir-los sense pagar l’impost distorsiona el mercat. La societat ha canviat. Hi ha més famílies monoparentals, joves que viuen amb amics, comunitats familiars reagrupades. Els jubilats representen el 22,5% de la població, les parelles amb fills petits (16,8%) i els adults independents el 7,2%. El consumidor ha madurat i ja no pot seguir tan fàcilment les tendències. Això implica una reformulació en l’equilibri de poders. Els fabricants ja havien perdut capacitat en favor de la distribució, però ara és el moment del consumidor. Té eines per fer-se un procés de compra a mida i per seleccionar i determinar en què gastarà els seus diners. Sap que en té menys i ha de d’administrar-los de manera intel·ligent. Tothom s’ha d’adaptar a la nova situació i seguir vivint. Són temps de resistència i de canvis. Pere Prat