Aquest diumenge arriba una nova edició de Fira Verd, una fira que se celebra des de 1998, però que l’any passat es va cancel·lar. Què va passar?
Vam prendre la decisió des de l’Ajuntament, bàsicament perquè teníem la sensació que cada vegada anava perdent. Sabíem que era una decisió poc popular; vam ser els primers que no ens va agradar aturar la Fira, però pensàvem que era necessari per repensar-la. Vam contractar una empresa externa per fer una diagnosi i tot i que encara estem treballant en el procés, ens vam comprometre aquest 2025 a reprendre amb una nova edició.
Aquest any veurem una Fira en transició al que vol arribar a ser?
Sí, volem reprendre el fil conductor de l’inici, que sigui una Fira singular de flors i plantes, molt centrada en el sector. Fa 25 anys aquest objectiu era fàcilment assumible, però amb el temps es va anar convertint en una Fira multisectorial, i volem defugir d’això. Aquest any hem intentat que sigui una Fira el més gran possible, ens hem trobat amb alguns impediments, i acabarà sent una fira més petita, però això sí, reprenent el fil conductor, i molt centrada en les flors i les plantes.
Quants paradistes tindrem en aquesta edició?
Tindrem al voltant d’unes dotze parades relacionades amb flors, plantes, artesans, i gent que treballa amb elements florals i tres jardineries. Un segment molt important de la Fira que tornem a tenir aquest any són els tallers, que voltaran els onze aproximadament. A banda d’això, també tenim altres elements particulars, farem el joc de pistes de flors i plantes, el tercer mural col·laboratiu al camp de futbol a on vindrà l’artista igualadina Laia Solé, tindrem també música en directe amb els Mel & Caiena, i tres píndoles formatives. Dues d’aquestes píndoles les realitzaran persones del poble, amb l’Albert que parlarà d’agricultura regenerativa versus la tradicional i la Gemma que parlarà d’olis essencials. La tercera píndola la farà Eixarcolant i anirà relacionada amb les flors silvestres i la cuina.
Pensem que la Fira és un espai que pot ser molt important per a la divulgació.
Comentàveu que us heu trobat amb algun inconvenient amb la preparació de la Fira, en pot posar algun exemple?
Tradicionalment, Fira Verd sempre s’ha fet el segon diumenge de maig. Parlant amb la gent, en aquesta diagnosi, estem veient coses que poden afectar, com el canvi climàtic. Al maig gairebé tots ja tenim les flors, les plantes i el planter, està molt bé anar a passejar, però costa que la gent compri si ja tenen les coses, llavors ens estem plantejant avançar la Fira. Per altra banda, cada vegada hi ha més actes i esdeveniments arreu del país i costa trobar el teu forat aquí. Aquest també és un dels motius pels quals volem singularitzar encara més la Fira i fugir d’una fira multisectorial. Si la gent busca una fira multisectorial, té altres oportunitats de poder gaudir-ho. Finalment, un dels inconvenients que també hem trobat és que les jardineries han de fer tot un muntatge potent per només un matí, això fa que alguns paradistes que et diuen que sí, acabin tenint dificultats per compaginar la feina.
Quan tinguem la foto feta d’aquesta diagnosi, esperem que ens aporti una mica de llum i pugui ser una Fira molt més ajustada a la realitat d’avui en dia.
Què suposa per un municipi com Carme que no arriba al miler d’habitants, una Fira d’aquesta singularitat?
Molt d’orgull. Fa molts anys que Fira Verd està instaurada a l’imaginari col·lectiu de la gent, l’any passat quan no vam poder celebrar-la, va ser un daltabaix, tothom té el barret de palla amb cinta verda súper identificat a Fira Verd, i això és un orgull i fa que sigui una fira que ens estimem moltíssim.
Cada poble de la seva idiosincràsia, les seves fires i el seu valor patrimonial i cultural, i per a nosaltres Fira Verd és orgull, és participació de la gent i és gaudir de l’entorn. Tenim moltes ganes de tornar a posar Fira Verd al lloc que li correspon.
Parlem de política. És alcalde des de l’any 2019, què destacaria del seu mandat?
Són sis anys molt intensos, amb una pandèmia pel mig. Nosaltres som llista única des de fa diverses legislatures, i jo soc un defensor, sobretot en municipis petits, d’aquesta manera de treballar. En pobles petits, el fet d’ajuntar-nos independentment del que pensi cadascú a nivell polític, és molt interessant i enriquidor.
«No té cap mena de sentit que destruïm una zona paisatgísticament imponent per ubicar-hi indústria»
No em sento un polític tot i que fem política municipal; intentem fer el millor possible perquè el nostre poble i l’entorn del territori tirin endavant assumint que cometem errades i que hi ha visions i punts de vista molt discrepants, tot i que també tenim encerts. M’agrada dir que l’oposició més gran som nosaltres mateixos. En aquests sis anys s’han fet moltes coses, teníem mancances estructurals importants pel que fa a alguns serveis bàsics, com ara el clavegueram, i s’ha fet una aposta molt important per renovar la xarxa d’abastament de l’aigua. Som un govern que estem fent moltes coses que no es veuen, arranjant tot allò que queda sota dels nostres peus, coses que no són tangibles, però que també són super importants.
Una de les mancances que tenim és la indústria i, per tant, tenim pocs ingressos. Hem començat amb fórmules per consolidar la gent del territori des d’un punt de vista socioeconòmic, per saber com podem potenciar els nostres municipis. Això passa sobretot per consolidar l’habitatge, que la gent pugui quedar-se aquí, que no siguin només pobles dormitoris o pobles que tinguis un entorn molt maco, però que li falti aquesta activitat per tirar endavant.
A banda de crear nou habitatge, heu contemplat alguna altra font d’activitat econòmica?
Estem treballant en diverses branques. El tema turístic, per exemple, és un eix important; tenim la sort de viure a la Vall de Carme, una vall molt frondosa perquè hi ha moltíssima aigua. Tenim tota la zona obaga, i també la zona de solana a la part de Collbàs. El fet de tenir aquest territori ens dona moltes possibilitats a nivell turístic, igual que d’instal·lació d’algun tipus d’empresa que busqui ubicar-se en un entorn com el nostre. Pel que fa a la mobilitat estem treballant també amb els tres municipis de la Vall de Carme perquè pugui haver-hi una carretera verda que connecti Santa Maria de Miralles fins a la Pobla de Claramunt, en una via de servei que no tingui tants pendents.
Entenc que la indústria de logística no té cap sentit a Carme…
Exacte. Cada municipi té una zona de desenvolupament industrial i la nostra, que està al costat del Molí Major, és una zona paisatgísticament imponent. No té cap mena de sentit que destruïm tot allò per ubicar una indústria. Volem que el sòl industrial que tenim pugui donar servei a la petita indústria o als petits tallers.
Som a la meitat d’aquest segon mandat, quins projectes teniu pendents per aquests dos anys que queden?
Tenim molts projectes en marxa i farem tot el que puguem per desenvolupar-los. Intentarem acabar la quarta i última fase de la piscina municipal, acabar també el clavegueram, tenim el poble funcionant amb enllumenat leds, però encara queden uns quants carrers per acabar, i la llargament demanada substitució de sorra per gespa al camp de futbol, que el camp de Carme, juntament amb el de Jorba, són els únics de la comarca que encara són de terra.
Un dels grans temes és l’adquisició de la finca de Cal Flo, de gairebé 12.000 metres quadrats amb dues naus grans. Estem mirant amb Diputació com podem donar-li un ús a tot aquest espai, que serà com un pulmó verd dins del poble. Tenim moltes idees, i estem molt contents i satisfets d’haver-lo adquirit perquè s’ho ha quedat al poble. A banda d’això hi ha altres projectes que van sortint que no sabem si tindrem temps d’acabar-los, però no passa res, és una carrera de fons.
