6.2 C
Igualada
Dimecres, novembre 30, 2022

Va d’ètica i estètica

francesc-ricart-opinio-veuanoiaLa imatge del pacte a l’Ajuntament d’Igualada pel pressupost i les ordenances fiscals de CiU amb el PP i el PSC ha descol·locat més d’un; sobretot els altres partits exclosos; el resultat ha estat una imatge estranya… Jo m’ho miro, entre d’altres punts de vista, des dels valors de l’ètica i l’estètica. La imatge on apareixen els tres partits signants té alguna cosa d’antiestètica i, per a alguns, fins i tot d’ètica per allò de com es pot arribar a pactar amb qui es comporta com un enemic (més que adversari) en tants altres àmbits diferents del local. Segur que aquí hi ha la resposta, la de Convergència d’Igualada: a escala local “el joc” polític és el que és, ben diferent del que es pugui viure a Catalunya i a Espanya. Entesos. Però és que fa tan mal d’ulls, això d’agradar al PP. Dic “agradar” per seguir la terminologia facebookiana. Ho confesso, a mi m’ha xocat la imatge: costa de veure els del PP al costat de l’alcalde Castells… I del PSC? Per què no en dic res, us preguntareu. Perquè, localment, em semblen…, i ja accepto que entro en contradiccions amb mi mateix: el PSC d’Igualada no em sembla tan lleig com el PP.

Aquests dies tenim més punts a considerar des de l’ètica i l’estètica: com ara la mirada sobre les estàtues franquistes, la del cavall i la de “Victòria”. Jo ni per ètica ni per estètica no admeto aquesta exposició al Born, una autèntica provocació per al que representa aquest espai nascut per a dignificar el significat la Guerra de Successió i la pèrdua de les constitucions catalanes. Abundem-hi més: l’actuació del Poder judicial de bracet de l’aparell de l’Estat espanyol contra Catalunya també em sembla del tot impresentable des de qualsevol punt de vista. Ells sempre i només parlen de la legalitat constitucional que comporta negar qualsevol iniciativa sorgida del Parlament de Catalunya, fins a rebatre i tombar l’Estatut el 2010, després de “superar” tot el procés democràtic i constitucional (!); o com aquests dies hem vist que el nostre amic Tribunal Constitucional anul·lava la llei catalana de prohibició de corrides de toros al Principat, argumentant que la prohibició “envaeix competències estatals” i “ restringeix drets i llibertats dels ciutadans”. Allò que tothom -sí, ja ho sé, no tothom- va rebre com una gran notícia i un triomf ètic davant el que representa aital agressió contra els animals, els nostres amics del TC diuen que envaeix competències de l’estat… I es queden tan amples. De fet som davant el gran argument constitucional: això és nostre i vosaltres no n’heu de fer res. Ni estatuts ni toros; nosaltres som la llei i us direm de què va la cosa, ben aconduïts pels recursos d’inconstitucionalitat vomitats pel PP. Pels recursos i per les denúncies de la fiscalia com ha estat el cas de les querelles contra la Presidenta del Parlament o contra el regidor de la CUP i els regidors de Badalona. Lleig. No s’aguanten democràticament aquestes sentències -és a dir èticament- i són un oprobi contra l’estètica. Recordeu la imatge dels membres del TC assistint a una plaça de toros? Un sarcasme.

opinio-ricart-estetica-etica-veuanoiaHe de tornar al PSC, que ha hagut de viure la pressió dels espanyols en general i dels andalusos, en particular, que els han arribat a trepitjar i de quina manera! I no ho dic només pel resultat de la votació del Comitè (té un tuf soviètic, aquesta paraula) Federal del PSOE. Em refereixo a tota la seqüència: dues eleccions, amb la identificació del culpable -el PP, Rajoy…- i amb la defensa de noves eleccions. Finalment l’ètica del PSC no ha pogut doblegar l’”ètica” del PSOE i ha prevalgut una abstenció que permetrà un front comú amb el PP a favor de la unidad de España enfront de la deriva de Catalunya. El resultat lleig, lleig, encara més que allò del “Por Dios, Pedro!” a la Festa de la Rosa de fa poques setmanes. Acabem en positiu, que diuen. El 19 d’octubre, amb l’impuls abnegable de la Comissió de la Dignitat presidit per Pep Cruanyes i la proposta parlamentària de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí Que es Pot, el Parlament va anul·lar els 20.000 consells de guerra sumaríssims franquistes. Un acte de justícia i d’una càrrega política enorme. És difícil veure-hi l’estètica enlloc quan parlem dels estralls de la dictadura, però ha estat finalment un acte d’integritat ètica necessari.

Francesc Ricart

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

El CF Igualada arrasa al camp del Pardinyes

CF PARDINYES 0 CF IGUALADA 6 Les blaves viatjaven fins a terres lleidatanes amb la mentalitat de tornar a aconseguir els tres punts, després de l'empat...

Vilanova col·labora amb 4.300 kg d’aliments en el Gran Recapte

La campanya del Gran Recapte a Vilanova del Camí ha recollit un total de 4.300 kg d’aliments aquest cap de setmana. Des de divendres,...

El Monbus CB Igualada es complica la vida

CB ESPARRAGUERA 63 MONBUS CB IGUALADA 51 El passat dissabte el Monbus CB Igualada disputava el partit corresponent a la jornada número 9 de la lliga...

L’ADF Jorba estrena un vehicle nou, amb kit d’extinció nou i totalment equipat

L’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Jorba ha incorporat un vehicle nou que compta amb kit d’extinció i està totalment equipat per a les necessitats...

L’escola bressol El Gall Mullat de Piera rep el distintiu d’Escola Verda

En un acte celebrat aquest dissabte 26 de novembre al Cosmocaixa, l’Escola Bressol Municipal El Gall Mullat, de Piera, gestionada per Cavall de Cartró,...
Compartir