Probablement, tothom ja ha sentit a parlar del canvi de nom de l’empresa Facebook (que no de la xarxa social) a Meta. No és casual, i respon a l’alineació estratègica de la companyia amb una relativament nova tendència de la qual en sentirem a parlar, molt més, els pròxims temps: el metavers i la tercera versió de la web, ja anomenada web3 o web 3.0.
El metavers no és res nou, però les tecnologies actuals permeten revifar un vell somni (els fonaments del qual van ser posats fa una pila d’anys per personatges visionaris) i construir universos paral·lels (digitals, això si) on poder viure i interactuar amb el món real. Un exemple històric de metavers és el videojoc Second life, nascut el 2003, on l’usuari tria el seu avatar (alter ego) i interactua amb els altres en un entorn virtual. Altres aplicacions, com Foursquare en el seu moment, permetien la compra de territori digital sobre un mapa real amb objectius comercials basats en la geolocalització.
El problema de totes aquestes plataformes ha estat, sempre, la monetització del seu ús. És a dir, la conversió del servei prestat en ingressos. Ara sembla que la cosa està canviant gràcies a la popularització de tecnologies com blockchain. Podem començar a experimentar amb el metavers descobrint-ne alguns com Decenterland, Superworld, Somnium Space o OVR, que són probablement els més populars, per fer-nos una idea sobre com funciona tot això. Quin és el millor? Doncs encara estem lluny de poder afirmar quin serà el vencedor, més que el millor, perquè d’això en depenen molts factors, com el nombre d’usuaris i les utilitats que s’hi trobin. Ara com ara, l’oci amb totes les seves lletres s’emporta la palma quan a serveis que hi podem trobar.
Un dels elements decisius per a l’impuls d’aquest concepte és l’interès que les empreses hi tinguin. I això no és menor, perquè ja existeix una forma de crear i posar a disposició dels usuaris productes virtuals “únics” que poden ser comprats i venuts, amb certificat de producte original. Així, podem comprar coses com obres d’art, vestuari de tota mena, territoris, edificis, amb la certesa que ens quedem un producte únic. Aquest és el secret, i aquesta exclusivitat que fa únics els productes la proporciona la tecnologia blockchain que, de fet, és distribuïda, no pertany a ningú i la controla la comunitat, cosa que la fa invulnerable quant a falsificació. Algunes empreses ja han entès el que és a punt d’arribar i han aprofitat l’oportunitat per començar a fabricar aquests productes virtuals (anomenats NFT) amb un doble objectiu: el lucratiu i el de liderar aquesta nova tendència.
Us animo a cercar a la xarxa el significat d’aquesta sigla: NFT, segur que l’anirem sentint constantment en els temps que venen.
Blockchain condueix, també, al somni de la web3, on el poder de les dades migra de les grans tecnològiques als usuaris, amenaçant-les amb un important canvi de model a la xarxa.
