El proper diumenge 7 de març, a les 7 de la tarda, arriba al Teatre Municipal l’Ateneu Una història real, de Pau Miro, protagonitzada per Julio Manrique, Mireia Aixalà, Nil Cardoner i Tilda Espluga. L’obra reflexiona sobre les ferides emocionals d’un fill i un pare davant la pèrdua de la mare i l’esposa. Com que l’espectacle ha estat reprogramat a causa de la COVID19 i les entrades estan exhaurides, si alguna persona no hi pot assistir pot adreçar-se, fins al dissabte dia 6 de març, a entrades@teatremunicipalateneu.cat per recuperar l’import. Les properes funcions del mes de març són Alguns dies d’ahir, de Jordi Casanovas (14 de març) i Els gossos de Nelson (28 de març).
Una història real
Un escriptor aconsegueix publicar un gran èxit, després d’unes publicacions mediocres, quin és el secret? Abordar obertament la mort que va patir la seva dona després d’una llarga malaltia. Ara està a punt de publicar el seu segon gran èxit, però s’haurà de replantejar tot el que ha construït fins al moment en rebre una xocant notícia sobre el seu fill. Fins a quin punt és ètic vendre les vivències de la gent que ens rodeja? Fins a quin punt és ètic deixar tirada la teva editorial enmig de la publicació del teu nou gran èxit? Què es pot fer quan l’has cagat tant que ja no pots tirar enrere? Pau Miró aborda aquestes qüestions en un exercici de sinceritat i introspecció acèrrima
Gestionar un dol no és gens fàcil. Però fer net és una necessitat, una teràpia beneficiosa per a l’ànima per poder tirar endavant. Què passa quan els buits emocionals i educatius fan que un jove busqui refugi desesperadament? Què pot portar un jove de família progressista a coquetejar amb la ultradreta supremacista? És la por? La solitud? O la manca de referents sòlids?
Un adolescent que se sent desemparat i incomprès. Un pare absorbit per la seva professió. Un dol per gestionar. Una novel·la pendent de ser publicada. Una butaca atrotinada, plena de records, al bell mig del menjador. Un secret que pot acabar amb tot. I a l’exterior, el món no sembla anar millor: el discurs de la por agafa força, les esquerdes del pensament progressista són cada vegada més grans i l’individualisme ferotge impera. La clau és la supervivència.
