En Jaume Gabriel és cogerent de la Funerària Anoia, que en el primer mes es va veure desbordada per la gran quantitat de defuncions que va provocar la covid
A l’inici de la pandèmia no es podien donar els noms dels que morien, ni fer funerals. Com ho vivien les famílies?
A l’inici de la pandèmia els protocols canviaven dia a dia. Tot i que el dia 12 de març la Conca queda confinada, nosaltres seguim fent cerimònies fins el dia 20 de març. A partir d’aquí tanquem el tanatori i atenem a totes les famílies mitjançant l’aplicació de “Whatsapp”. Quant a les defuncions es seguien publicant a la nostra pàgina web. Si que és cert que donada la crescuda exponencial de defuncions, l’actualització de la mateixa havia de ser molt prudent, i això implicava que les actualitzacions no es fessin dins el mateix dia. Per tant, sí que es podien donar els noms dels que morien, sempre amb autorització de la família i fent-ho com sempre, publicant les defuncions a la nostra pàgina web.
Sempre hi ha hagut discrepància entre els que oficialment morien de covid i els que s’han mort “de més” durant aquest temps. Com ho heu viscut vosaltres i les famílies?
Les dades són complicades i han de ser rigoroses. Aleshores depenent de les fonts podien ser diferents. Arriba un punt que la mateixa Generalitat es posa en contacte amb les funeràries perquè nosaltres fóssim la font oficial de les defuncions. Actualment seguim donant les dades i aquestes són les reals.
Quines directrius/ordres vàreu rebre de les administracions?
Les ordres que anaven sorgint dia a dia eren genèriques, eren les que anaven sortint del Procicat. Una de les directrius que va afectar a les funeràries va ser la decisió de poder donar sepultura o incinerar abans de les 24 hores de la mort. En aquest sentit ens va agilitzar la feina i aconseguir que no es desbordés.
Una vegada autoritzades les exèquies es va produir el “distanciament social i les mesures de prevenció. Que vàreu haver de fer?
Quan arriben aquestes mesures, les defuncions ja són les normals i fins i tot per sota de les normals. Aleshores apliquem totes les mesures i tots els protocols que des del govern ens manen. Aprofitem per afinar els nostres protocols i fer-los més preventius i rigorosos. Pantalles, gel hidroalcòholic, ventilacions, i fins i tot instal·lem una càmera termogràfica per detectar si algú entra al tanatori amb dècimes de febre.
Les restriccions dels espais ens fan esmerçar esforços. Instal·lem una càmera per poder projectar en streaming totes les cerimònies i que ningú pugui quedar sense estar present al comiat del seu estimat.
Encara no està “normalitzada” la situació. La vostra feina sempre ha estat lligada a la reflexió i la tristor del moment, quines diferències hi veieu ara?
Per bé que es parla de segona, tercera i possible quarta onada, a la comarca de l’Anoia, des de l’1 de maig i fins a data d’avui les defuncions són les normals. Ara mateix les residències estan blindades, i cada dia hi ha més gent vacunada. En aquest sentit les defuncions, que són úniques i diferents, sempre portant adjunt aquests moments de reflexió i tristesa, però avui igual que sempre qualsevol familiar pot acomiadar-se del seu estimat de la mateixa manera que abans de l’inici de la pandèmia.
Les diferents administracions han barrejat la confidencialitat amb les mesures sanitàries i això ha creat una sensació d’engany o, si més no, de manca de transparència. Heu rebut indicacions precises de com s’havia de prestar el vostre servei?
El nostre servei sempre ha estat dirigit per ASFUNCAT, l’Associació de Funeraris de Catalunya. I en aquest sentit les indicacions rebudes han estat sempre de caràcter general. No hem fet res més del que fem habitualment, utilitzant els protocols i restriccions de cada moment.
Han augmentat els serveis de crematori?
Durant els mesos de màxima mortalitat, els serveis de crematori es van incrementar, bàsicament amb una finalitat: incinerar, perquè després del confinament, es pogués celebrar un petit comiat amb les exèquies de la persona finada presents.
Com s’ha vist afectat el servei de vetlles als difunts?
Aquest servei es va deixar de prestar des de mitjans de març i fins a mitjans de maig. A partir d’aquí, les sales de vetlles queden obertes amb les limitacions de cada moment, però amb una caiguda del 50% per por a les trobades i a la interacció social.
S’han incrementat els casos de morts fora del municipi (hospitals de fora) i trasllats a Igualada i d’Igualada a altres llocs?
Durant els mesos de març, abril i maig, es van traslladar pacients de l’Hospital d’Igualada a l’Hospital de Sant Cugat, desafortunadament alguns d’aquests pacients acabaven morint, havent de ser traslladats a Igualada. En aquest sentit sí que vam incrementar els casos de morts fora de la nostra demarcació.
