Vivim temps de tensions i canvis a tot el món. Si la situació econòmica és tirant a negre, la situació política -tant a Catalunya i Espanya- és encara més fosca. Entre la crisi econòmica, les catàstrofes naturals i les guerres, domina la incertesa més absoluta.
A Catalunya, amb un govern autonòmic debilitat i sense ambició, que s’ha convertit en una simple delegació del govern de Madrid, la situació es fa encara més incerta, car les decisions ja no estan a les nostres mans, sinó que les decideixen les direccions del PSOE, del PP que les prenen mirant sempre a Vox. Si hi sumem l’implacable control judicial a les decisions del Parlament de Catalunya i el desori dels partits dits independentistes que a banda de no estimar-se, fan tot el possible per desenganyar als ciutadans, queda clar que caminem desorientats i sense rumb.
Tots plegats tenim el deure d’aprofitar els dies de festa que tenim per davant, per reflexionar i elevar-nos per damunt de les misèries partidistes i les notícies tergiversades dels grans mitjans de comunicació, per a decidir de nou, el rumb de la política catalana.
D’ençà del 2015 que les coses han canviat molt. De tenir a tocar la independència de Catalunya, hem passat a donar gràcies pels indults provisionals, per la promesa de subtitular al català un 10% de pel·lícules de Netflix i de la possibilitat d’organitzar uns Jocs Olímpics d’hivern “a major glòria del Borbó”. A canvi hem perdut -sí, perdut- la immersió lingüística i milers de milions d’euros en inversions.
Mai hauria dit que obtenint el 52% dels vots, els partits independentistes, lluny d’acostar-se a la independència, cada dia són més autonomistes. Cal doncs una profunda reflexió.
Comencem a tenir clar que els partits polítics que ens han dut fins aquí han de procedir urgentment a fer una renovació a fons dels seus líders i, en alguns casos, potser caldrà dissoldre’ls i crear-ne de nous, que siguin fidels als seus compromisos programàtics i electorals. Els que ens han dut fins aquí s’han de retirar i deixar pas a altres personalitats que, amb més credibilitat, puguin agafar la carta de navegar i trobin el rumb que diuen buscar.
Nosaltres el que hem de fer és exigir claredat, honradesa i bona gestió. Cal que siguem molt curosos amb els nostres vots, tant als ajuntaments, com al Parlament de Catalunya i a Las Cortes. Mai no hem de regalar el nostre vot, ni deixar que a Madrid, els nostres els regalin. Per sota de la més que aparent desmobilització, hi ha coses que es mouen al marge dels actuals lideratges institucionals.
Venen dies de reflexió… i canvis.
