Un article de
Jaume Singla
Jaume Singla

Periodista, articulista, viatger. Exdirector de La Veu de l'Anoia.

26 de novembre de 2023 a les 09:21 hores

“Sortosament he heretat una bona llengua, de pares i avis, tan sols m’ha calgut endreçar-la una mica”

Resumeix l'article amb IA:
Marca'ns com a mitjà preferit!
Un article de
Publicitat

Sóc recitador, cantant, músic i escriptor. He fet molts recitals de poesia i de cançó arreu dels Països Catalans. He publicat 13 discs i 42 llibres, el darrer, “Enyors d’octubre [Dietari 2022]”.Recito poemes i canto cada dilluns a la plaça de la Vila de Gràcia i cada dimecres a la plaça del Rei de Barcelona, a les concentracions independentistes que ja fa sis anys que s’hi fan. Sigui prosa o poesia, escric cada dia. (Valgui la rima).

Per què el títol “Enyors d’Octubre” al dietari del 2022, quan els partits independentistes passen de l’1 d’Octubre?
No pas tots els partits independentistes en passen. D’altra banda, jo no sóc de cap partit polític. El meu partit és la independència de Catalunya i qui la defensa és dels meus. Però no em caso amb ningú. El Primer d’Octubre és la gesta més grossa que, d’ençà del 1714, hem fet els catalans per a l’alliberament de Catalunya.

Llegint els dietaris des del 2011 fins ara, hom s’adona de la gran evolució en la forma d’explicar els fets de cada dia.
Som aprenents. Tot fent una feina aprenem de fer-la i millorem de mica en mica. Però en el cas dels meus dietaris, no sé si hi ha hagut una “gran evolució” d’ençà del primer, tot i que han evolucionat. De vegades fullejo els primers volums i penso que potser hi havia coses que les explicava més bé abans, però m’enganyo. És el pas del temps que ho fa valorar tot més, sobretot en textos memorialístics.

Hi ha molta referència als perfils de twitter (ara X) de persones que segueix. Les xarxes s’han convertit en espais de debat i transmissió d’idees?
Sí, i també de transmissió d’insults i de porqueria. Jo segueixo amics i coneguts -pocs- de confiança. S’hi ha d’anar amb peus de plom a Twitter, al costat de missatges bons hi ha molta misèria, mentida i mala llet. Jo no hi escric. Tot i que com a mínim hi ha dos comptes de Twitter falsos amb el meu nom. No sé, és clar, qui els ha obert. Si els fdp volessin…

Les xarxes han superat als mitjans de comunicació, diguem-ne, convencionals?
No ho sé. Diria que conviuen, però la tendència del jovent ja és tota una altra. Per a bé o per a mal, jo crec que per a mal, estan enganxats a les xarxes.

Els Dietaris no es limiten a la referència diària de les coses que viu cada dia, sinó que ara inclouen tecnologia: tanca cada mes amb un codi QR que dona accés a diversos audiovisuals. No té por que la gent de la nostra edat, es puguin desenganxar per massa avançat?
Els vídeos són de poemes i cançons que surten al dietari. El codi QR el fa servir qui vol i no n’entrebanca gens la lectura.

Ja en el primer dietari, “El caminant del Parc (2011-2012)” podia xocar que sense sortir de Barcelona, parlés de la natura, els ocells o els senyals del clima en la natura. A “Enyors d’Octubre” ho seguim veient.
Visc a Barcelona però, naturalment, surto sovint de Barcelona i cada dia amb la Lloll anem a caminar al parc Güell. Bé, ara als afores del parc fins al mirador de Joan Sales. Del parc ens n’han fet fora els turistes i tan sols hi entrem de tant en tant. Els ocells, les plantes, la natura sempre m’han fascinat i he escrit dotze llibres on versifico 600 espècies diferents d’animals, sobretot ocells, i plantes.

Tampoc ha deixat de salpebrar les pàgines del Dietari amb poesia seva o dels grans poetes de Catalunya i/o del Món lligant-ho de forma natural amb comentaris d’actualitat política. Li surt de forma espontània o ho ha de treballar molt?
Sí, prosa esquitxada de poesia. Surt prou espontàniament, però un cop ha “sortit” cal revisar i polir, i en això no hi escatimo temps.

Sovint, al seu alter ego, Pseudònim Llengut, li surten insults molt elaborats, però sempre inclosos en els diccionaris de l’IEC, Borja Moll… Escriu amb el diccionari al costat?
Sortosament he heretat una bona llengua de pares i avis, tan sols m’ha calgut endreçar-la una mica. He llegit i llegeixo molta poesia i també prosa dels nostres clàssics. No he escrit mai amb el diccionari a la vora però, és clar, de tant en tant consulto diccionaris i els meus són els deu volums d’Alcover-Moll i els nou de l’etimològic i complementari de Joan Coromines, també el diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana. Segueixo els piulets del gran filòleg de Callús, Jordi Badia i Pujol, i n’hi ha uns quants als dietaris. Procuro escriure un català viu i sa. M’agrada la llengua culta i el català popular i d’argot si és genuí. Ah, no he suprimit ni suprimiré els accents diacrítics, ni escric “tots i totes”, i el ridícul “totis” és motiu de riota. Deia l’enyoradíssima Carme Junyent, de Masquefa: “Que s’acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení.”

En un món de mones com ens toca viure als catalans independentistes, la companyia de la Lloll és un factor d’estabilitat personal?
I tant! Ja fa anys que caminem junts vida amunt. “Dóna’m la mà que anirem per la vida…” deia si fa no fa Salvat-Papasseit. I un vespre d’insomni, Ausiàs Marc em va dictar aquests dos decasíl·labs:

LLOLL
Com moribund que s’arrapa a la vida,
m’aferro a tu, companya de tants anys.

T'ha semblat interessant? Comparteix aquest contingut amb els teus contactes!
Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: