Avui divendres i demà dissabte la companyia Som Foss presentarà el seu espectacle No s’ha foss a La Casa del Teatre Nu, a Sant Martí de Tous. L’obra. Dirigida per Clara Manyós i interpretada per Irene Jódar, és una proposta que combina la música en directe, el teatre i l’audiovisual, i convida a reflexionar sobre la relació amb la natura.
No s’ha foss és un espectacle multidisciplinari, a mig camí entre un concert i una obra de teatre en què els espectadors són transportats fins als paisatges d’Islàndia. Un viatge metafòric inspirat en el viatge real que l’actriu i música Irene Jódar va fer al país i que ha plasmat en 10 cançons inèdites que reflexionen sobre la relació entre la naturalesa, la tecnologia i el comportament i les relacions humanes.
“Islàndia representa la natura verge i en estat pur, l’espai que els humans no hem trepitjat ni modificat”, diu Jódar, creadora d’aquest projecte que, segons explica, consisteix en “anar-se mostrant i perdent la por, en agafar confiança en un mateix”, tal com ella fa a l’escenari a través de la protagonista, la Vicenta. No s’ha foss és el primer espectacle de creació de l’actriu, cantant i violinista, resultat de “la necessitat de fer un espectacle” per si mateixa.
Els seus textos i composicions musicals, juntament amb els arranjaments del guitarrista i company d’escena Roger Cantí i la direcció de Clara Manyós, han pres la forma de l’espectacle que presenten. La investigació que va començar fruit d’un viatge personal s’ha transformat en un crit a la necessitat de reconnectar-nos a la natura i amb nosaltres mateixos. “La societat actual ens sentim desvinculats de la natura per l’època que ens ha tocat viure. Però jo no li vull donar les culpes a l’època. Jo vull ser conseqüent amb el que sento. La natura ens equilibra, ens centra i ens fa de reflex. Si la natura no està bé, nosaltres tampoc” diu Irene Jódar.
A través del viatge, l’actriu i el seu company d’escena posen també de manifest la relació entre natura i tecnologia. “Volia mostrar aquesta dicotomia estranya de la tecnologia, que d’una banda ens fa carregar-nos la naturalesa però alhora també ens permet veure com solucionar les coses”, diu Jódar. La destrucció i contaminació dels mars, l’excés de soroll tecnològic, les interferències, la desconnexió i la necessitat de reconèixer-nos com a part de la naturalesa són temes, doncs, que apareixen a l’obra de manera no explícita, convidant a l’espectador a la seva pròpia reflexió.
El discurs ecologista de l’espectacle passa al pla real a través de l’aposta de l’escenògrafa Sarah Bernardy, que s’ha proposat crear tota l’escenografia amb materials reciclats. Una vela de vaixell antiga, bosses de plàstic i oueres en són materials essencials. “Hem recreat una clariana del bosc a dins del teatre, un bosc tecnològic fet amb materials de segona mà, però també amb plantes reals, que cuidem com a un actor més”, explica l’escenògrafa. El material reciclat conviu a escena amb projectors, altaveus, mòbils i altres dispositius electrònics. “A l’espectacle veiem la naturalesa a través de la pantalla i sentim la música per l’altaveu, però parlem de la nostra falta de connexió amb la natura”, diu la directora, Clara Manyós.
Residència artística a Tous
Abans de la seva estrena al Teatre La Gleva de Barcelona, Som Foss va fer el procés de creació d’aquest espectacle en dues residències artístiques: els Lluïsos d’Horta i La Casa del Teatre Nu. La primera, a Barcelona, els va servir com a espai de creació inicial i a la darrera, a Sant Martí de Tous, hi van crear la part més estètica i de projeccions durant el mes de juliol, i va ser on van començar a provar la part tecnològica de l’espectacle. “Ens va servir per acabar de veure i decidir què és el que ens faltava per anar al següent pas”, diu Irene Jódar, que ho recorda com uns dies de llibertat creativa molt positius per al projecte.
Jódar destaca la implicació de tot l’equip en el projecte, i agraeix el suport de Sanitaris pels escenaris, la iniciativa impulsada pel metge Víctor Espiga, que va proposar als sanitaris donar part de la paga extra d’agost a tres projectes artístics, un dels quals era el seu.
