La setmana passada es publicava una notícia sobre uns contractes pagats per l’ajuntament amb fons públics que podrien haver sigut utilitzats per Marc Castells per potenciar la seva candidatura a la reelecció. Tot i que no és il·legal que una candidatura utilitzi continguts d’estudis o projectes que un ens públic ha encarregat prèviament, sí que obre el debat de fins a quin punt és èticament reprovable que un govern aprofiti premeditadament aquests continguts en clau electoral.
Però més enllà d’aquest debat, també ens ha de preocupar l’impacte econòmic que pot tenir el fet que el govern de Marc Castells es dediqués a presentar projectes pel nou mandat a quinze dies de l’inici del període electoral i que es fes evident que eren les seves propostes electorals. De fet, tant l’Auditori com la renovació del Parc de l’Estació Vella estaven en el programa de Junts per Igualada. Tal i com explicava la notícia, els dos casos eren avantprojectes pels quals es va destinar uns 35.000 euros públics. El govern argumentarà que la ciutat mai ha de parar i que sempre s’han de presentar nous projectes, però, en un exercici d’abstracció ens hauríem de preguntar què passaria si després de les eleccions, el nou govern entrant hagués sigut diferent i hagués decidit no tirar-los endavant. De fet, ni Igualada Som-hi, ni ERC i ni Poble Actiu portaven a programa construir un auditori al parc central. Tots portaven altres ubicacions que segurament haurien preferit i, per tant, haurien descartat l’avantprojecte que el govern Castells ja havia encarregat i pagat. Crec que ens hem de preguntar si és lícit que un govern presenti nous projectes a quinze dies del període electoral hipotecant la ciutat i el nou govern entrant per al següent mandat.
A part d’aquesta discussió ètica, hi ha tot un reguitzell de trifulgues que els governs fan per no caure en il·legalitats.
Pot ser que alguns ajuntaments alliberin contractes just abans de les eleccions amb pressupostos lleugerament inflats perquè l’empresa contractada executi la part substancial del projecte. Posteriorment, el partit polític pot establir contacte amb la mateixa empresa i via un contracte amb un import inferior al real que no es pugui relacionar directament, demanar els renders o vídeos que utilitzarà en la seva campanya electoral. En cap cas ni estic generalitzant ni estic dient que el nostre ajuntament estigui fent aquestes pràctiques, no em mal interpreteu. Però hem de ser conscients de totes les trampes que es poden arribar a fer per mantenir-se en el poder.
En període de precampanya electoral aquestes pràctiques no infringeixen el disposat en els articles 50 i 53 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). La regulació d’aquestes pràctiques fa referència només al període electoral i és per aquest motiu que Marc Castells es va dedicar a omplir tots els caps de setmana de març d’inauguracions i xocolatades, apurant el límit del 4 d’abril que marcava la llei per a poder fer actes institucionals. La transformació d’una inauguració veïnal en un acte electoral era evident. Al barri de Montserrat es va dedicar a inaugurar uns parterres mentre la convocatòria de l’acte deia literalment que l’alcalde explicaria els pròxims projectes pel barri. Tot i així, la llei electoral deixa molt que desitjar. L’any 2015 la CUP va denunciar Marc Castells a la Junta Electoral i aquesta els va donar la raó, però l’advertiment a l’actual alcalde que disposa l’article 153 de la LOREG va arribar tard i ja havia utilitzat recursos públics a favor de la seva candidatura.
El resum de tot plegat és que alguna cosa falla en els mecanismes de control electoral. Com que en la política contemporània els partits polítics estan constantment en campanya electoral fins i tot quan no hi ha eleccions a l’horitzó, es podria valorar l’aplicació constant de la LOREG durant tot el mandat o bé deixar d’aplicar-la definitivament fins i tot en període electoral, perquè sempre es trobarà la manera de burlar-la.
