El Ferran Torra competeix a l’equip ciclista Junior KH-7. Aquest anoienc apassionat de la bicicleta ha anat creixent com a esportista amb els anys. Aquesta setmana correrà en dues proves de la copa d’Espanya.
Quant fa que va començar a interessar-te el ciclisme?
Amb 6 anys em va començar a agradar. Em vaig apuntar a un club d’Igualada i a categoria Infantil vaig guanyar força curses, a partir de Cadet vaig canviar de club fins arribar on soc ara.
Què és allò que més t’agrada de competir?
El millor són les amistats que fas, la quantitat de gent que coneixes gràcies al ciclisme en cada jornada de competició. El pitjor, potser, és la pressió que et poses a tu mateix per poder aconseguir resultats i acabar assolint els teus somnis.
Quantes hores entrena un ciclista Júnior?
Entre 10 i 15 hores, i en aquelles setmanes en què no hi ha cursa puc fer-ne unes 20. Uns 400 km setmanals.
És el teu primer any en categoria Júnior, has notat un gran canvi respecte a categories inferiors?
Sí, un cop entres a Júnior has d’entrenar molt més. El teu cos també canvia, guanya força i això t’obliga a entrenar molt més. També és tot molt més professionalitzat respecte a categories inferiors.
Quin tipus de ciclista et consideres?
Soc bastant «tot terreny». Els ports més durs em costa passar-los, però em defenso rodant, baixant i, en ports que no són tan complexos, aguantant al grup, puc donar la sorpresa.
Tens algun referent en el món del ciclisme?
Tadej Pogacar m’agrada molt, per la seva manera de córrer. També Remco Evenepoel, a qui m’assemblo més com a corredor.
Si haguessis d’escollir entre una cursa de tres setmanes o una clàssica, quina triaries?
Una cursa de tres setmanes.
Com et veus a tu mateix en els propers anys?
Aquest primer any Júnior el veig com una oportunitat d’agafar molta experiència de cara al futur, sobretot per poder rematar la feina la temporada vinent i poder destacar.
Com gestiones la pressió de competir?
A nivell individual, crec que ara mateix puc gestionar la pressió bastant bé. Tinc molta confiança en mi mateix i sé que si no aconsegueixo una cosa, tornaré a tenir una altra oportunitat. Dins de l’equip, intentem ajudar-nos entre tots, sobretot si algú no té un bon dia.
Com veu la teva família i els amics aquest camí dins del ciclisme que has triat?
La meva família pateix bastant quan estic competint, sobretot pel tema de les caigudes, però confien molt en mi i això em dona tranquil·litat. Sé que si vols aconseguir resultats has de sacrificat moltes coses; has d’estar molts dies fora de casa. Els meus amics s’interessen quan arriben les curses i parlem sobre com han anat.
