… ens mataran junts. Fa anys que els independentistes ho diem, però els nostres polítics no ens fan cas. I així els va.
Després de deu anys de lawfare, en què l’estat no ha dubtat a manipular tot el sistema judicial espanyol, no tant en favor de la “unidaz de ejpañia” com en contra de Catalunya, els catalans seguim enfrontant-nos entre nosaltres. A la primera acusació, per tènue que sigui, tirada damunt d’un polític català, els hooligans dels altres partits no dubten a linxar-lo públicament i amb tota la mala bava que poden. Entrar a les xarxes socials, quan hi ha acusacions a polítics catalans, és posar-se de mala llet.
Exemples: acusacions falses contra Xavier Trias en campanya de les municipals i acusacions similars contra Artur Mas durant la campanya al Parlament de Catalunya. Resultat: Ada Colau, alcaldessa de Barcelona… durant vuit anys! I Artur Mas “a la paperera de la història”, com va dir un diputat de la CUP, del qual ja no se n’ha sentit a parlar mai més ni gall ni gallina. Això sí, porten la retirada de Mas com una de les seves fites de servei al país. Els agents de la policia patriòtica espanyola que varen fabricar les proves falses contra Trias i contra Mas, han estat condecorats, gratificats i ascendits. Trias i Mas no s’han pogut treure del damunt l’ombra del dubte
Valtònyc és a l’exili i Pablo Hassel roman a la presó de Lleida, administrada per la Generalitat de Catalunya, on el raper rep maltractes i desatenció mèdica. El delicte dels dos és dir en sengles cançons que el Borbó és un lladre. Mai dir la veritat havia sortit tan car.
Cito quatre casos però ha passat tantes vegades que s’ha de ser molt enze per seguir-hi caient cada vegada que la premsa cavernària espanyola acusa de delinqüent un català. I malgrat això, hi seguim caient. La lluita electoral entre els tres partits dits independentistes, està aconseguint que a Catalunya guanyi les eleccions el PSC/PSOE o, fins i tot en una ocasió, guanyés Ciudadanos. El milió dos-cents mil vots que ha perdut l’independentisme els darrers dos anys, cal anar-los a buscar al “i tu més” entre ERC, JUNTS i CUP perquè, si mirem les ofertes polítiques dels partits espanyols a Catalunya, no hi trobem explicació.
Aquesta setmana hem vist el, per ara, darrer cas. Alba Vergés és acusada de desatenció a la policia espanyola destinada a Catalunya, de no deixar-los vaccinar contra la covid, malgrat que l’acusació havia estat arxivada. És curiós que la que era consellera de Sanitat ara hagi de respondre davant la (in) justícia espanyola pel sistema de vaccinació mentre la presidenta d’una comunidad autónoma, responsable de la mort de 7800 ancians a les residències, és aplaudida pels seus.
Nosaltres critiquem els nostres quan són perseguits per la justícia, i els jutges, fiscals i comissaris riuen en banquets a Zalacain i tardes de toros a la Maestranza (que ve de mestre). Poc ens passa.
