Jaume Singla
La sentència del Tribunal Supremo és, en realitat, una modificació de la Constitución Española. Ho és pel caràcter jurisprudencial de l’alt tribunal espanyol ja que tot el que sentencia, crea jurisprudència.
I què ha sentenciat? Entre altres coses que una manifestació pacífica pot ser considerar delicte de sedició, encara que l’única violència que hi hagi, sigui la que hi posin els “cuerpos y fuerzas de Seguridad del Estado” intentant reprimir-les.
És xocant veure com, per exemple, els sindicats espanyols no han posat el crit al cel davant del despropòsit d’aquesta sentència. No han vist que a partir d’ara cada manifestació o vaga que convoquin els pot portar a la presó? Em direu, i tindreu raó, que en el fons la jurisprudència només s’aplica quan els temes arriben a judici i que molt rarament les vagues i manifestacions –algunes tan violentes com la dels taxistes a Barcelona- hi arriben. El problema però és que la dreta extrema ha trobat en els tribunals una fantàstica via de promoció pròpia –i repressió aliena- mitjançant l’ús i abús de l’anormalitat –que només existeix a l’Estat Espanyol- de constituir-se en acusació particular a càrrec dels partits polítics.
D’altra banda, i veient la puixança de l’extrema dreta a tot l’Estat i la fòbia que des del PSOE cap a la dreta tenen en contra de Catalunya, no és gens descartable que qualsevol protesta ciutadana acabi amb els convocants davant la (in)justícia espanyola. Amb l’agreujant de la probable aplicació de presó preventiva fins a dos anys, abans d’arribar a judici. Des de dilluns que ho estic advertint a companys de tantes lluites passades, que hores d’ara encara creuen viure en un estat de dret, però es pensen que a ells mai els perseguiran com a nosaltres. Ja s’ho trobaran.
Aquesta modificació encoberta de la Constitució que és la sentència del Tribunal Supremo, té alguns errors que en un país democràtic la invalidarien. Els advocats de les defenses han trobat vint aspectes que haurien de ser estudiats pel Constitucional. En citaré només un que s’entén perfectament. Dolors Bassa –dirigent de la UGT fins que va ser nomenada consellera de Treball de la Generalitat- és condemnada a dotze anys de presó per haver cedit les escoles i alliberat els directors per posar a disposició del referèndum els edificis escolars.
Mal podia cedir escoles o rellevar directors quan no en tenia les competències. Després de dos anys d’investigacions, quatre mesos de sessions del judici i quatre mesos més de deliberacions, han confós el càrrec de Dolors Bassa i li han generat indefensió, per la qual cosa la sentència hauria de ser invalidada per llei.
Diuen que a Espanya hi ha estat de dret, però en realitat hi ha DRET d’ESTAT.
