L’alumne de 2n d’ESO de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí, Lucía Moiarano, ha quedat tercera en el concurs “Joves Talents” que organitza la Fundació Coca-Cola. A La Veu de l’Anoia publiquem el relat breu que li va permetre aquest reconeixement.
Sense originalitat no hi ha còpia
Originalitat és independent, creativa, efímera no sempre està en tots llocs. I com no, té un
enemic, Còpia.
Còpia sempre està en tots llocs, no és creativa, és dolenta i tot gest prohibit que fa, nega haver-
ho comès.
Mentre Original estava escrivint una redacció de la seva habitació, Còpia es va presentar al seu
costat, ella no parava d’observar el que Original feia i llavors li va dir:
—Còpia, faràs que m’equivoqui, para d’observar-me. —li va dir enfadada.
Llavors Còpia li va respondre.
—Només estic fent el meu treball.
En aquell moment Còpia va marxar i Inspiració, la millor amiga d’Original, va seure al costat
d’ella i van començar a parlar.
Dies després tocava presentar les redaccions. Còpia era una de les primeres, ja que el seu
cognom era Copyright.
Nerviosa, es va apropar a la pissarra i va començar a llegir:
—“La meva habitació està plena de sentiment i secrets…”
Quan Original va escoltar aquelles paraules, va observar que Còpia havia fet servir les mateixes
paraules de la seva redacció, que havia fet servir el mateix títol i el pitjor de tot era que havia fet
servir la mateixa font de lletra Word.
Quan les classes es van acabar Còpia es va apropar a Original i li va dir:
—No era la meva inten…
—Que dius Còpia! – li va dir sense deixar-li acabar la frase. —Para ja, no és la primera vegada
que m’ho fas i sempre em dius el mateix.
Llavors li va respondre:
—Inspiració em va dir que et copiï.
—Què dius!?
—En principi ella m’ha dit que ho havia de fer, ja que vam quedar per a què m’ajudés en la
redacció i mai va aparèixer.
Original molt enfadada se’n va anar i va passar per un camí on hi havia roba penjada als balcons.
Còpia la va seguir pel darrere, en aquell moment un llençol estava apunt de caure i Còpia es va
llençar sobre Original per evitar que caigués sobre ella.
—Aaaah! De què vas? —Li va dir Original.
Segons després va veure com queia el llençol just on era ella abans.
Còpia estava a sobre d’Original i era molt incòmoda, aquella situació no era sostenible.
Còpia sense pensar-ho li va fer un petó a la boca.
—Ho sento, no ho he pogut evitar. M’agrades des de fa molt temps i no he volgut perdre
l’oportunitat.
Original estava confusa…
No podien estar junts ja que eren enemics, però, no els importava gens.
Després d’allò es van fer amics i Original ajudava a Còpia en tot el que necessitava.
Anys després es van fer més que amics i més tard van adoptar a societat. Alguns eren com
Còpia i d’altres com Original.
Lucía Maiorano
Alumne 2n ESO de l’Institut Pla de les Moreres
