Fèlix Simon, Activista i editor de Xalant per la Vegueria i “El Trencadís
Sóc Felix Simon, nascut a Vilafranca del Penedès fa 77 anys. La meva vida professional ha estat molt relacionada amb la tecnologia. La meva vida social ha estat sempre lligada al activisme social, lligat a projectes de progrés. Durant divuit anys he treballat per a la Vegueria Penedès, aportant totes les meves capacitats i acompanyat per un gran equip humà de les quatre comarques que formen la Vegueria Penedès: Alt i Baix Penedès, Anoia i Garraf. Gràcies a aquest equip s’ha aconseguit aprovar la creació de la vuitena vegueria, que hauria de ser un exemple de mobilització popular, pacífica i… exitosa.
Què és la Vegueria Penedès?
El que es visualitza avui de la Vegueria Penedès és molt poc. És únicament una descentralització dels serveis de la Generalitat al territori de les quatre comarques que la componen: Alt i Baix Penedès, Anoia i Garraf. Totes les conselleries del govern tenen delegacions a les altres set vegueries i només algunes ja s’han desplegat al nostre territori, que en ser més nou, encara no les ha assolides totes, però per llei hi ha obligació de fer-ho. Les vegueries són l’estructura intermèdia entre la Generalitat i els ajuntaments. El seu desplegament coincidirà amb la desaparició de les diputacions i els consells comarcals.
Qui les va crear?
La Vegueria és l’organització històrica de Catalunya, anul·lada després del 1714 pel règim borbònic que va imposar “las provincias”. No té cap sentit que en ple segle XXI seguim amb estructures del segle XVII.
On és la capital de la Vegueria?
Tot i que per llei s’ha de nomenar, de moment no s’ha decidit. En un territori tan equilibrat com el nostre, els serveis poden estar repartits en les quatre comarques. En aquest moment el delegat territorial té el despatx a Vilafranca i és l’alcalde de Sant Martí de Tous.
La Vegueria s’ha aconseguit per lluita reivindicativa popular.
Al Pacte del Tinell varen decidir desplegat set vegueries, però la gent del Penedès, que quedàvem separats en dues províncies i en tres vegueries diferents, vàrem iniciar la campanya per a assolir una vegueria pròpia. Començar des de baix significa picar molta pedra i tenir molt clar el full de ruta. Sense l’aportació de l’Anoia mai ho hauríem aconseguit perquè aporta el territori i els habitants que ens donen un tot homogeni.
A la Vegueria Penedès no hi ha rivalitats comarcals, però quan som fora de la comarca respectiva ens sentim forasters. Com ho hem de fer per a sentir-nos a casa en qualsevol de les quatre comarques?
El primer que cal és que la Generalitat compleixi la seva pròpia llei i desplegui plenament la Vegueria. El segon és que les quatre mil persones que es presenten a les eleccions considerin que han de treballar, de baix a dalt, pels 72 pobles que la formen. També convé que la gent del territori tingui veu, que tingui representativitat. Caldria constituir l’assemblea de la Vegueria Penedès amb els 72 alcaldes, i 72 representants de la societat civil. Això ens permetria dialogar d’igual a igual amb el representant de l’administració.
Tot aquest projecte el té publicat en el treball anomenat “El trencadís” i en els dos llibres que formen “Xalant per la Vegueria”.
El territori penedesenc està format per parts molt diferents i igual que el trencadís que com més virolat és, més vistós resulta, quan els diversos territoris de la Vegueria Penedès estiguin organitzats, donarà un resultat molt vistós. A partir de la realitat actual podem arribar a un futur molt brillant. L’ideal és que la gent de Calafell, per exemple, vingui a Capellades per una festa o una fira i se senti a casa. Al “Trencadís” està tot ben explicat. El tenen tots els alcaldes i l’estem distribuint gratuïtament en pdf, a través d’internet.
En el territori de la Vegueria hi tenim una gran riquesa museística.
Si es coordinen els museus, els auditoris i les entitats culturals de les quatre comarques, es podrien fer moltes més coses amb els mateixos pressupostos. Si hi ha maduresa i generositat, serà fàcil fer-ho.
Reivindicar la Vegueria és reivindicar la indepèndencia?
No tindrem les vegueries plenament operatives, fins que tinguem un Estat propi. Ara no podem variar ni les províncies ni desplegar la nostra organització territorial. Com em va dir la mare: Sigues independent en tot. En el segle XXI, hem de ser sobirans.
