Sense Catalunya

Tant parlar de desconnexió de Catalunya respecte d’Espanya i qui ha desconnectat realment és Espanya de Catalunya.

Els resultats electorals del 20 de desembre passat permetien formar govern tant a les forces d’esquerres, PSOE-Podemos, com al bloc de dretes, PP-C’s. Per fer-ho només necessitaven pactar amb ERC i CDC un referèndum a Catalunya.

Que les dretes ho rebutgessin era esperable, però que les esquerres no volguessin ni parlar amb els dos partits catalans, va ser un error polític d’enormes conseqüències per al futur. Tenint en compte que el PSC ha tingut dos presidents de la Generalitat i de la mà de Pasqual Maragall va ser l’artífex del nou Estatut de Catalunya, la deriva sucursalista del PSC és més que notòria i amb ella, la pèrdua d’influència a tot el territori català.

Per la seva banda Podemos, que havia guanyat les eleccions a Catalunya prometent un referèndum i un grup parlamenti propi per a En Comú Podem, va renunciar també a parlar amb els partits catalans, va tirar per la borda el referèndum i va renunciar al grup parlamentari propi. Aquesta decisió va portar a la convocatòria de noves eleccions on el PP va guanyar 14 diputats, el PSOE en va perdre 5 i Podemos es va quedar igual com estava. No han passat ni trenta dies i En Comú Podem ja ha renunciat una altra vegada al referèndum i al grup parlamentari propi.

Per no deixar participar als partits catalans, l’esquerra va dilapidar l’avantatge electoral que li havien donat les urnes i Espanya es va veure abocada a noves eleccions. Unes eleccions que han tornat a deixar les coses pràcticament com estaven: Per fer govern -ara ho té més fàcil el bloc de dretes- caldria un pacte amb els independentistes catalans o caldrà fer el gran pacte PP i PSOE. Just el pacte que demanen els “barons” socialistes des dels consells d’administració de les grans empreses monopolístiques espanyoles.

En el fons, el missatge institucional espanyol és que cal fer un govern contra Catalunya. Perquè justament l’anar en contra de Catalunya, és l’únic ciment que suporta les desgastades estructures de l’Estat espanyol. Si serà clara aquesta voluntat, que un dia d’agost s’ha reunit el plenari del Tribunal Constitucional per recórrer, corre cuita, la votació del Parlament de Catalunya i amenaçar amb sengles querelles contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Espanya és l’únic país del mon -i n’hi ha 200- que per complir els compromisos electorals pots anar a la presó i, en canvi, per robar dels pressupostos de l’Estat et donen pensions vitalícies, setials als consells d’administració i un lloc destacat a la llotja del Bernabeu.

Jaume Singla, periodista.