Res serà igual – Joan Vich

Els resultats de les Eleccions del 27-S las més participades, han estat una calca del que anunciaven reiteradament les enquestes en els últims temps i una foto exacta del resultat del succedani de referèndum del 9N. Que per cert que li ha valgut la imputació al President Mas. Les Eleccions retrat de la Catalunya actual. Pregunto: passa res?. Per tant, com és sabut, l’opció Independentista del “Junts pel Sí” ha guanyat amb claredat les Eleccions al Parlament de Catalunya, amb el regust amarg això sí, de no guanyar el plebiscit tal i com així estaven plantejades.
L’escenari postelectoral, per tant, situa a la coalició guanyadora amb l’obligació d’impulsar per imperatiu democràtic, l’anomena’t procés sense aturador possible, però sense tenir clar, al necessitar el suport de la CUP, amb quina velocitat que es veuran obligats a fer-ho. Ha estat intel·ligent a la vista dels resultats, la ràpida renúncia per part d’aquesta última formació a la Declaració Unilateral d’Independència.
Els resultats visualitzen per primera vegada, avalats electoral i democràticament, -per tant amb garanties suficients- que quasi dos milions de catalans donen suport a la independència de Catalunya. Però aquests mateixos resultats empetiteixen la legitimitat Internacional del procés i han servit d’excusa de mal pagador al Govern espanyol per afanyar-se a dir, com si es pogués ignorar a dos milions de ciutadans, que tot segueix igual. L’immobilisme més absolut i la política de l’estruç segueix dominant la política del PP i el seu President
Per tant el procés no s’aturarà, no es pot aturar, hi ha un mandat democràtic clar i això farà que entrem en una fase de topades institucionals, la magnitud de les quals està per veure, però que sens dubte anuncien turbulències polítiques notables. Mentrestant restem expectants al segon plebiscit del mes de desembre, el principal escull perquè res es mogui a l’Estat espanyol abans de les anunciades Eleccions Generals.
No és previsible malgrat tot, a la vista de les declaracions dels principals líders estatals que millorin les expectatives per trobar una sortida a les legítimes aspiracions del poble de Catalunya, siguin quin sigui els resultats.
El nou Govern sorgit de les eleccions del 27S té doncs el mandat democràtic de seguir impulsant el procés vers la independència, sense exclusions prèvies i mitjançant el diàleg amb tothom, però per sobre de tot té l’obligació inajornable de governar des del primer moment, sense excuses ni dilacions de cap mena, començant a construint ja des d’ara el Nou País a que s’han compromès. Com l’única manera visualitzar-lo i de fer-lo creïble. Com un primer pas també, per ampliar suports.
No es pot decebre l’esperança de dos milions de raons que el sobiranisme representa, tot i la gran heterogeneïtat de la marca “Junts pel Sí” que necessita a més per acabar-ho d’adobar el suport de la CUP. La qual cosa vol dir gestionar amb intel·ligència, generositat i unitat la complexa pluralitat que plegats representen, sense perdre’s en divisions estèrils, que podrien portar-los al fracàs més absolut.
Un país que voldríem més just, solidari, que impulsi el benestar i el progrés de la ciutadania del que hem conegut fens ara, obert a Espanya i Europa. Si algun mèrit ha tingut l’independentisme en aquests anys, ha estat mobilitzar a amplis sectors socials que volien un canvi. Ara és l’hora de satisfer amb fets aquesta aspiració.
Per primera vegada, la primera força d’oposició no serà la que representava el catalanisme d’esquerres, que encapçalava el PSC, una renúncia voluntària, la del catalanisme progressista, de la que encara estan pagant les conseqüències. A l’Anoia es visualitza aquesta circumstància a Sta. Margarida de Montbui i Vilanova del Camí amb el “surpasso” de Ciutadans, opció edulcorada de la dreta espanyolista, en dues poblacions que havien estat històricament bastions de l’esquerra catalanista a la comarca.
Cert és que també ha succeït a altres poblacions de Catalunya, però crec que al nostre territori té unes connotacions específiques que haurien de merèixer una reflexió a qui pertoqui i potser renovar vells lideratges que cauen per seu propi pes.
Efectivament, després d’aquestes transcendentals eleccions res serà igual.
Joan Vich