A so de bombo i platerets s’ha anunciat que el ministre Escribá ha pactat una reforma de les pensions, sense soroll, amb el beneplàcit de Brussel·les, i dels sindicats, poca broma! No és un fet irrellevant, només cal mirar què passa al veïnat quan es pretén tocar aquesta parcel·la. Les Corts han aprovat la reforma, fonamentalment, amb els vots del Govern PSOE i Podem i els seus socis, en contra del PP i Ciutadans, abstenint-se Vox.
El col·lectiu dels jubilats és dels més importants de la nació espanyola, en l’actualitat hi ha més de 10 milions de pensionistes, amb un creixement de l’1% anual (100.000 més cada any) el que representa un 25% de la població total, amb un cost del 12% del PIB (El País), sent el PIB d’Espanya del 2022 d’1.328.922 M € (Expansión), en aquests moments les pensions tenen un cost anual 17.275 M€.
Escribà, amb la reforma ha fet front a dues qüestions a instància de Brussel·les: la primera mesura per assegurar el finançament d’aquest cost, tenint en compte que té una projecció a l’alça fins a arribar al 15,5% del PIB entra els anys 2045 i 2050, i, en segon lloc, la redistribució equitativa entre els diferents col·lectius de jubilats.
Pel que fa a la primera qüestió del finançament del sistema, segur que hi ha problema, però si salven els bancs, penso, que amb més motiu salvaran el sistema de pensions. A més a més, Brussel·les ha donat el vistiplau a la reforma presentada per Escribá; a la rèplica presentada per l’oposició de Feijoo, anomenant-la de “parche” a les explicacions demanades al respecte pel comissari d’economia, Paolo Gentiloni, no han tingut resposta.
A qui està cotitzant el que li interessa és com al seu dia se li calcularà la quantia de la pensió. La reforma, a diferència d’ara que es calcula amb la mitjana de cotització mensual dels 25 anys anteriors a la jubilació, dona l’opció de poder triar un període de 29 anys excloent els dos de pitjor cotització, per tant, la mitjana de la base de cotització de 27 anys dels millors anys de la teva cotització. Aquest sistema s’anirà implantant progressivament al llarg de 12 anys a partir del 2026.
Aquest producte estrella del nou sistema pot beneficiar l’import de la jubilació sempre i quan es tingui una cotització continuada però, ara com ara, no contempla el treballador que es queda sense feina els últims anys de la seva vida laboral i té una cotització mínima o un lapsus sense cotitzar, a qui la base de cotització es veurà minvada, per més que pugui triar dels seus millors 29 anys menys dos de la seva millor cotització, donat que la inflació es menja aquesta millor cotització pels anys transcorreguts. Un altre complement a tenir en compte és jubilació activa, sempre i quan et jubilis a l’edat que et correspongui amb un 100 % de la pensió.
Per altra banda, sí que el nou sistema representa una millora substancial per a les pensions mínimes i les no contributives.
