Reflexions sobre religió vs espiritualitat…i molt més!

210

Montse Argelich

 

 

Fa uns dies una amiga em va enviar un article molt interessant que deia que els humans necessitem saviesa, no religió. Aquest article no anava pas en contra de la religió, doncs aquesta frase la deia un monge budista, Keisuke Matsumoto, però també deia que ell s’havia fet monge perquè no volia “vendre” la seva vida a una empresa, i que si no vigilava, acabaria com a monge “venent” també la seva vida al budisme.

Keisuke Matsumoto explica doncs, que el que avui coneixem com a religió, és més semblant a una empresa més del sistema. I no ho critica negativament, sinó simplement vol que la gent en prengui consciència, i perquè? Doncs perquè si volem ser lliures, avançar i realment treballar per un món millor, cadascú ha de poder trobar-se a si mateix, no trobar una empresa més on simplement passar-hi la vida. Ell ha escrit un llibre en el que parla de la meditació en moviment, una solució per a aquells que ens costa més estar quiets (jo mateixa), i explica com en el seu monestir la practiquen a través de la neteja, dedicant més temps a escombrar que a fer meditacions estàtiques.

De fet, fer qualsevol cosa amb consciència i bona intenció, aporta grans beneficis, us ho vaig explicar en un article l’any passat, i en tornarem a parlar…, perquè aquests beneficis poden ser per a un mateix, però també per a la comunitat. En el cas d’escombrar, on els beneficis són per un mateix, aquest monge explica que és una manera d’establir de nou la connexió amb la matèria i la naturalesa, i a través d’elles amb si mateix (no oblidem que a nivells més elevats tot és energia segons la física quàntica).

Avui dia són molts els que consideren que la religió és un sistema de creences, com també ho és la ciència. En el meu cas, i essent sempre molt respectuosa amb tothom i respectant els símbols i les tradicions que ha deixat la religió a la nostra societat, no he sigut mai religiosa, però si molt científica, el que té fer una carrera de ciències… Després, la vida m’ha demostrat que a vegades 1+1 no fa 2, perquè cadascú té una realitat diferent, cadascú té la seva percepció. D’això us en parlava en el darrer article dedicat a l’Eduard Punset.

David Topí, enginyer en telecomunicacions, terapeuta i divulgador, del que ja us he parlat en altres ocasions, explica que els sistemes de creences són la projecció del que grans grups de persones a la terra creen a través de la seva ment, com un inconscient col·lectiu. Això ho podem entendre quan pensem amb els cels i els inferns de totes les religions, i tot existeix, però està en el pla mental. El pla mental ha pogut ser documentat per persones que fan projeccions astrals, sí, coses realment sorprenents i minoritàries, però crec que ja seria hora que la població tingués accés a certa informació…, almenys a les universitats. Entenc que certa informació és difícil d’entendre, perquè cal tenir uns coneixements de física que té un percentatge molt petit de la població, i per tant per molts seria un acte de fe, però si reflexionéssim bé, ens adonaríem que la nostra vida diària està plena d’actes de fe, especialment en la societat tan tancada en què vivim.

Per aquells que m’heu anat llegint, i que enteneu que la consciència no mor, us animo a llegir l’article de David Topí, perquè entengueu millor que és el pla mental i els sistemes de creences. I per lligar-ho tot una mica us convido a repassar el meu article “Que passa quan ens morim?”

En conclusió, per mi tot això és parlar d’espiritualitat, i com veieu no és parlar de religió, ni tampoc de ciència. És potser a mig camí, la zona neutre, on cadascú ha de trobar-se a sí mateix, investigar, no donar res per sabut. El nostre planeta necessita que prenguem consciència, que entenguem qui som realment, que entenguem que tots tenim la nostra pròpia “divinitat”.

En l’article del proper mes seguirem explorant, us parlaré sobre Estats Units i els seus serveis secrets, pagats amb diners públics… i seguirem parlant de les habilitats extrasensorials, perquè en aquest planeta hi ha coses sorprenents que semblen fantasia, però que a vegades són reals…