Demà dissabte [l’anterior pel lector], Las Cortes Españolas elegiran Mariano Rajoy novament president del govern d’Espanya per als propers quatre anys. Ho faran amb l’abstenció de bona part del grup parlamentari del PSOE que entrarà d’aquesta forma tan innoble, en el que podria ser el darrer capítol de la seva història política.
La caiguda del PSOE però no es produeix ara, sinó que ve de mesos enrere. Concretament es va equivocar just després de les eleccions del 20 de desembre de l’any passat. Aquells resultats electorals tan desfavorables deixaven, però, al líder del PSOE Pedro Sánchez, amb possibilitats de ser elegit president del govern d’Espanya. Per ser-ho només necessitava acceptar la celebració d’un Referèndum a Catalunya “dentro de la presente legislatura”. Així de senzill. Tal com li varen dir des de la tribuna d’oradors Joan Tardà i Francesc Homs: si vostè accepta la consulta, nosaltres el podem votar.
A Pedro Sánchez les cames li varen tremolar davant d’aquesta decisió i va decidir un pacte anticatalà amb Ciudadanos que, a canvi dels aleshores 40 vots en mans de Rivera, va perdre els de Podemos, ERC, PDE-Cat i PNV. És a dir va fer el que en diríem: el negoci d’en Robert amb les cabres.
Com he dit tantes vegades, en política els errors es paguen. Avui Pedro Sánchez ja no és secretari general del PSOE. El partit està profundament dividit. Els seus militants en marxen i els seus votants s’han passat a Podemos. A Catalunya torna a cobrar força de resurrecció de la Federació Catalana del PSOE i els ciutadans en general, faran responsable al PSOE de tot el que faci malament el govern de Mariano Rajoy. Que no serà pas poc… i des de dilluns vinent mateix que començarà a exercir les seves funcions retalladores. No descobriré res si dic que no sóc votant socialista. Tampoc se sorprendrà ningú si dic que no m’importa gaire la deriva futura del PSOE. El que lamento és que l’esquerra espaÑola (amb Ñ, si us plau) hagi perdut l’oportunitat de treure a l’extrema dreta de la Moncloa i poder fer alguna cosa per tirar enrere algunes de les mesures més antipopulars preses els darrers cinc anys per Mariano Rajoy i la seva banda.
Pedro Sánchez va tenir l’ocasió de modernitzar l’estructura de l’Estat Espanyol i obrir una etapa de més diàleg entre les diverses opcions polítiques. Només li calia acceptar el clam democràtic i pacífic de Catalunya de fer un Referèndum vinculant. No ho va fer i la seva carrera política, s’ha acabat gairebé abans de començar i el que queda del PSOE farà el mateix camí. Han dit No al referèndum i han dit Sí a Rajoy.
De vergonya!
Jaume Singla, periodista
