Aquesta setmana arrenca la quarta edició del FineArt Igualada, un esdeveniment cultural dels que fan ressò arreu de Catalunya, de l’estat espanyol i de més enllà i per això hem parlat amb Ramon Muntaner, el seu comissari.
Avui comença una nova edició del FineArt, la quarta. N’esteu satisfets?
Estem molt contents perquè quan vam començar nosaltres teníem un projecte petitó, que podia anar creixent, però des de l’Ajuntament hi van veure futur i ens van animar a tirar-ho endavant amb el seu suport. Josep Miserachs, l’antic regidor de Cultura, hi va creure fermament i ens va fer costat i l’actual regidor, en Pere Camps, també veu positiva aquesta activitat per a la projecció de la ciutat. Per la seva banda l’alcalde Marc Castells també s’ha bolcat en l’esdeveniment i a la inauguració vindrà en Santi Vila, el nou conseller de Cultura, fet que dóna encara més projecció a l’activitat.
Com es presenta aquesta quarta edició?
Molt bé. Esperem que vingui més gent. Enguany hem reduït una mica el nombre sales, perquè se’ns feia molt difícil de poder-les controlar totes. Com a contrapartida hem donat una setmana més al Fine Art la qual cosa significa que durant tres setmanes senceres tindrem Igualada plena de fotografia.
Un altre dels canvis que hem fet ha sigut un reajustament dels horaris de les sales d’exposicions: els altres anys no tancaven al migdia i enguany hem decidit que sí que tancaran perquè d’aquesta manera tothom pugui dinar tranquil i tornar a gaudir de noves exposicions a la tarda.
Qui s’encarrega de les diverses sales d’exposicions?
És una tasca compartida. Les sales que són oficials ja tenen els seus treballadors i el seus horaris fixos, com poden ser la Sala Municipal d’Exposicions o la Biblioteca, per exemple. En el cas del Museu hi posem reforços perquè hi ha moltes exposicions. I les altres sales la tasca de control la fan voluntaris dels Agrupaments Escoltes de la ciutat, tant el Jaume Caresmar com el Torxa.
Què es podria destacar del FineArt d’enguany?
Tot és recomanable. Però podríem destacar l’exposició d’Eugeni Forcano, Premi Nacional de Fotografia, una mostra de 75 fotos que trobarem a la sala del Museu i que ensenya el que era l’Espanya d’una època, la dels anys 50-60. Un repàs a la història més recent. Una altra exposició que destacaria és una que estarà a l’aire lliure, al pati del Museu, en format de grans cubs i que són fotografies de Catalunya des del cel. El fotògraf és en Yann Arthus Bertrand. Paral ·lelament a aquesta exposició es projectara una pel.lícula del mateix autor, Human, que encara no s’ha estrenat a l’Estat. Al Museu també tenim una exposició de Lola Montserrat feta amb tècnica col·lodió humit, que es una tècnica fotogràfica molt antiga. Tindrem també la Conxi Martínez, al Museu amb unes transferències de polaroid. A la Sala d’Exposicions podrem veure el treball de Manel Ubeda amb fotografies sobre Àfrica en blanc i negre. Una altra que trenca una mica els motllos la trobem al Portal del Llevador és del director de cinema José Maria Orbe, del qual també en farem la projecció d’una pel·lícula seva.
D’autors locals, tindrem una exposició del Roger Velàzquez a la rectoria de Santa Maria i que són fotografies de gran format sobre un llibre fet per ell sobre l’Asil del Sant Crist d’Igualada. D’altres autors locals tenim una mostra fotogràfica de David Ribera al Somiatruites i una altra de l’Albert Clotet, el soci més veterà de l’Agrupació Fotogràfica amb fotografies dels anys 60. I moltes exposicions més. I totes són molt interessants per visitar.
Paral·lelament tindrem la projecció de dues pel·lícules, la presentació de dos llibres, a més de visites guiades per diverses exposicions fetes pels mateixos autors. I diversos tallers de fotografia tant per a adults com a per infants.
Quin consell es podria donar a un visitant que vulgui veure el màxim del FineArt.
Si una persona ve de fora, dissabte arribant al matí i passant tot el dia, té temps de visitar totes les exposicions. Per al visitant local li recomanaria anar fent una exposició cada dia: tenen temps suficient per veure-les totes i de passada és una manera de conèixer Igualada. Tothom trobarà com a mínim una col·lecció que li agradarà. Per altra banda som conscients que ve molta gent de fora a visitar-nos fet que penso que és molt positiu per a la ciutat, la ciutat es coneix més, i hi ha un retorn econòmic. Els restaurants de la ciutat, durant els caps de setmana del FineArt estan plens.
Quin criteri se segueix a l’hora de triar els fotògrafs.
Hi ha tres vessants. Un són les escoles, que les invitem a venir, un altre són els fotògrafs que ens agradaria tenir i que també els invitem. I la resta són gent que ens envia informació sobre els seus projectes i d’aquests es fa un procés de selecció en el qual triem els que ens semblen millors, moltes vegades no per la qualitat fotogràfica sinó pel tema tractat. El treball de fotoperiodisme també és important. Malgrat que molts fotògrafs ens proposen nous treballs seus intentem no repetir fotògrafs perquè creiem que hi ha prou professionals de qualitat i molta gent jove que comença i a qui s’ha de donar noves oportunitats.
Entre els fotògrafs de renom té bona acollida el FineArt?
Té molt bona acollida. Quan anem a trucar a una porta sempre tenim la resposta positiva.
Hi ha facilitat per trobar espais per exposar?
Molta facilitat. Hi molts espais que ens demanen poder exposar però no tots tenen les condicions adients per poder exercir de sales d’exposició. Moltes botigues d’Igualada ens demanen fotografies per tenir penjades aquests dies del FineArt i des de l’Agrupació els en cedim.
