22 C
Igualada
Dissabte, maig 28, 2022

Racons de l’Anoia: Sant Pere Sallavinera

El municipi de Sant Pere Sallavinera, de 22,02 km2, és situat al nord de la comarca, al límit amb el Solsonès i el Bages. Limita amb els municipis anoiencs dels Prats de Rei i de Calaf i Calonge de Segarra. Al nord confronta amb la Molsosa (Solsonès), al nord-est amb Sant Mateu de Bages i a l’est amb Aguilar de Segarra, del Bages. El cens de 2020 comptava 151 habitants.

Sant Pere Sallavinera és el centre del municipi, poble on hi ha la casa del comú i alguna botiga. Va rebre el nom del castell de Sallavinera abans esmentat, per bé que aquest dista uns 3 km del nucli de la Llavinera. Forma un carrer allargassat, en un petit carener, al llarg de la carretera que hi mena, i té al seu final l’església que li dóna el nom. A sota l’església hi ha un altre nucli de cases velles, algunes de les quals s’han restaurat com a residència d’estiueig.

La història del municipi té els seus orígens en cada un dels nuclis que avui formen el municipi: la Llavinera, la Fortesa i Boixadors. De la Llavinera en tenim referències a partir del 1022 i sabem que pertanyia al bisbat de Vic. De la Fortesa sabem que corresponia al mateix indret que documents del segle XI anomenen la Llobosa i de Boixadors tenim tota la informació corresponent al castell i a l’església. A partir del segle XIV els tres nuclis estaven sota el domini del senyor de Boixadors, una baronia que va existir dins al segle XIX. Econòmicament és una zona que des de fa segles es dedica al conreu de cereals i vinya, tot i que d’aquesta ja no en queda rastre.

Castell de Boixadors

Del castell resta la torre mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d’un casal senyorial amb els cups, colomar i altres senyals de dependències. Del primer moment, situat cronològicament al segle XI, cal destacar-ne la torre mestra, exemple i de planta circular amb un diàmetre de 7,2m i una alçada de 15m. Al segle XIV la torre va quedar envoltada pel recinte emmurallat. L’accés, situat a migjorn, es feia mitjançant una rampa enllosada que donava pas a una segona porta, d’arc de mig punt i de dimensions més reduïdes per el pas d’un individu. L’interior estava distribuït amb diferents dependències, la majoria de planta rectangular que fan pensar en uns residència de caire senyorial. Durant la primera meitat del segle XVI també es dur a terme la construcció d’un cup de vi i un forn de pa. A partir d’aquest moment, el castell anirà essent objecte de diverses modificacions fruit de les necessitats del moment

Emplaçament: turó de Boixadors

Església de Sant Pere

L’església d’estil romànic del segle XI consta d’una sola nau coberta amb una volta de mig punt i reforçada amb arcs torals. Al segle XIII s’amplia la nau cap a llevant i vers el segle XVIII es construeix un nou absis de planta rectangular amb dues petites capelles laterals per banda poc desenvolupades. Posteriorment, la part central de la nau fou sobrealçada mitjançant una coberta en volta d’arcs apuntats. La part de la nau d’època romànica conserva dues finestres, una a la façana de ponent i l’altra a la façana de migjorn de doble esqueixada complementada amb una arc de mig punt adovellat. La façana de ponent està coronada per un campanar d’espardenya de doble ull construït al segle XVII.

La notícia documental més antiga data de l’any 1015, coetània als primers esments del castell de Boixadors. Al segle XII apareix documentada en una relació de parròquies de la diòcesi de Vic

Emplaçament: al costat del Castell

Molí de Boixadors

Entorn l’any 1512 Joan Bosch va fundar dos molins fariners per ordre del senyor del castell de Boixadors. La casa es va edificar vers l’any 1527 tot i que ha estat objecte de diverses modificacions i ampliacions per diferents membres de la família Bosch. La masia, de planta irregular, està formada per diferents volums annexionats en diverses èpoques ja des d’època moderna fins a època contemporània.

El cos principal, situat a l’extrem nord, consta de planta baixa, primer pis i golfes amb la coberta a una sola vessant. La façana principal, orientada a llevant, s’hi obre la porta d’accés d’arc de mig punt adovellat.

Emplaçament: al Nord del nucli de Sant Pere

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

“Natures”, d’Enric Mir: una admirable mostra pictòrica amb ànima

Aquests dies, a la Sala Municipal d’Exposicions, la mostra pictòrica “Natures”, amb quasi una vintena de quadres a l’oli, pintats sobre las suports de...

Aquest diumenge tindrà lloc la II Mostra de Productes del Parc Agrari a Rubió

Aquest proper diumenge i coincidint amb la festa major de Rubió, la localitat acollirà a la plaça de l’ajuntament -al costat del Castell-, la...

Demanda de l’Ateneu al llogater del Pub Acústic per no deixar el local

La junta de l’Ateneu Igualadí ha presentat aquesta setmana una demanda judicial contra el llogater del Pub Acústic, situat en el mateix carrer Sant...

Igualada encara la recta final de l’Anella Verda

Un dels projectes de més interès del govern municipal d’Igualada en els darrers anys, l’Anella Verda de la ciutat, entra en la seva recta...

L’editorial: Una comarca segura?

Darrerament, s’ha fet habitual llegir notícies derivades d’allò que es malacostuma a anomenar en l’argot periodístic “fet divers”, un sinònim dels “successos” de tota...
Compartir