7.4 C
Igualada
Dijous, gener 20, 2022

Racons a prop de l’Anoia: Santa Coloma de Queralt

La vila de Santa Coloma de Queralt és emplaçada en plena vall del Gaià, riu que travessa el nucli. El municipi comprèn, a més de la vila de Santa Coloma, que n’és el cap, el poble d’Aguiló, els llogarets de la Pobla de Carivenys i les Roques d’Aguiló, i les masies d’Almenara.

El seu nucli antic fou declarat monument historicoartístic el 1970. Segons mossèn Joan Segura, antigament hi havia tres petits nuclis: un a l’entorn de l’església, dit la Vila Vella; l’altre prop de la Carlania, o la Vila Nova, i el tercer vora el palau dels barons, després comtes, de Santa Coloma, nucli que s’anomenava la Pobla de Montpaó. Aquests, en créixer degueren formar la vila, explícitament documentada com a tal el 1294, quan es construïren les portes per als tres portals que aleshores hi havia, de la qual cosa es dedueix que ja era emmurallada. La vila s’engrandí el 1341 segons un privilegi d’aquest any i les muralles s’ampliaren el 1389 i el 1450, per causa de les guerres civils.

El 1471 ja són documentats els sis portals de la vila, dels quals han desaparegut els d’en Roca i de Sant Magí. Resten els portals de Cervera (o de Sanou, el més gran i millor conservat), del Martí, de Santa Maria o de l’Església i de Santa Coloma, a l’indret on hi havia la Carlania, que havia estat primer dels Santa Coloma, després dels Sacirera i finalment dels Requesens. El primer castlà de la dita família fou el governador general de Catalunya, Lluís de Requesens.

El 1516 passà als Queralt, senyors de Santa Coloma. De la vila medieval es destaquen també dues places porxades, la de l’Església, el 1349 anomenada plaça de l’Om, i la plaça Major, documentada el 1348 com a plaça de les Eres. En un racó de la plaça de l’Església, conegut el 1284 per Móra del Vall, hi ha el portal dels Jueus, que dona pas a l’antic carrer dels Jueus, ara de les Quarteres.

Els jueus de Santa Coloma s’hi instal·laren a mitjan segle XIII i hi visqueren fins el 1492, que foren expulsats. La comunitat jueva de Santa Coloma, una de les més ben organitzades de Catalunya, tenia un hospital, banys, sinagoga, carnisseria i cementiri propi.

CASTELL DELS COMTES

El castell de Santa Coloma esdevenia, a la tretzena centúria, el centre de la important baronia de Queralt. Pere de Queralt, senyor de Santa Coloma, atorgà als habitants de la vila una carta de franqueses l’any 1241 i dictà un seguit d’ordinacions per al millorament de la població. Primer els Queralt, i després els seus successors, els Reard, van mantenir el domini de la vila fins a la desamortització del s. XIX i van convertir el primitiu castell de Santa Coloma en el gran palau que es pot veure en l’actualitat.

L’únic element romànic que es conserva del gran casal o palau d’època renaixentista i barroca és la torre de planta circular, bastida cap al final del s. XI o l’inici del s. XII, que fa uns 24 m d’alçada. L’interior queda dividit en tres estances, dues de les quals, la inferior i la superior, són cobertes amb cúpula. Coronen la torre uns merlets. La porta, situada a uns 11 m de terra, permetia l’accés al segon pis, o estança principal; també s’observa una altra porta a la cambra superior, feta amb un arc de mig punt adovellat.

A l’antic oratori del palau hi havia el retaule dels Sants Joans, gòtic, que avui és al Museu Nacional d’Art de Catalunya Restaurada fa uns quants anys, es troba en l’actualitat en molt bon estat de conservació.

ESGLÉSIA DE SANTA COLOMA

Edifici d’una sola nau, de planta rectangular, amb presbiteri poligonal i capelles laterals situades entre els contraforts. La volta de creueria s’estructura en 3 trams. La portada d’accés originària és a la façana nord, atès que el mur sud s’integra en la muralla de la vila. És abotzinada i l’arc superior apuntat.

Amb finestrals gòtics. Podem veure dos campanars: un d’estructura quadrangular (8 m x 8 m), amb finestrals gòtics al seu tram final, i una gran terrassa amb barana de pedra (segle XVI-XVII), i un altre campanar octogonal, d’estil gòtic i molt més petit, situat damunt la clau de volta de la nau de l’església. A la façana principal hi ha una imatge de la verge feta de pedra negra d’uns 1,30 metres d’alçada.

ELS PORTALS 

El portal de Cervera és el portal més gran i ben conservat de la muralla, que tancava per l’est. Fou construït al segle XIV per donar pas al camí Reial de Cervera, motiu pel qual és conegut com a Portal de Cervera. Es troba entre dues torres hexagonals que formaven part del recinte emmurallat i està format per una doble arcada de mig punt amb carreus de pedra molt ben tallats formant grans dovelles.

El portal de Santa Coloma és de pedra amb una gran arcada que es una de les sis entrades que hi havia al recinte emmurallat de la vila. Antigament també tenia adjunt la Carlania. Al centre de l’arcada hi ha una data dins un escut però no es pot llegir bé, sembla 1724.

El portal de Santa Maria està compost per dues arcades. L’exterior és de mig punt rebaixada i l’arcada interior que es troba sota la volta és de mig punt. En la part central del portal s’hi pot veure un escut amb la data 1635 i la inscripció JHS. A la part superior hi ha la rectoria i, tot i que fou reformada fa pocs anys, les pedres del voltant del portal estan a la vista, no s’ha arrebossat.

I el Portal d’en Martí és un dels quatre portals que queden dels sis que hi havia i que tancaven el recinte emmurallat. Està molt ben conservat i queda integrat a la façana de la casa senyorial coneguda com Cal Segura. Es troba molt ben conservat i fins a inicis del segle XX tingué portes que encara es tancaven a la nit.

SANTA MARIA DE BELL-LLOC

El monument més destacable de la vila és l’església de Santa Maria de Bell-lloc, declarada monument historicoartístic el 1944, situada extramurs. Entre el 1270 i el 1321 fou monestir de donats. El 1335 s’hi instal·laren frares mercedaris, que hi restaren fins a la desamortització del 1835.

L’església és un magnífic temple de transició del romànic al gòtic que conserva una bella portalada romànica, de l’escola lleidatana, datada vers el 1230; hi ha figures bíbliques i capitells i arcades ornamentades amb motius vegetals. A l’interior, en una capella gòtica, hi ha el sepulcre gòtic de Pere de Queralt i Alamanda de Rocabert

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

El FineArt celebrarà la 10a edició amb una quarantena d’exposicions

FineArt Igualada, que tindrà lloc del 25 de febrer al 20 de març, ja té imatge per celebrar la seva desena edició. Com ja...

Aigua de Rigat seguirà com a patrocinador principal de l’Igualada HC

Aigua de Rigat, companyia gestora del cicle de l’aigua a Igualada, i l’Igualada Hoquei Club han renovat el seu conveni de col·laboració per a...

Esquerra Igualada també critica que encara no s’hagin aplicat les noves mesures de seguretat

A principis de setmana era Igualada Som-hi qui alçava la veu i ara és Esquerra Republicana qui també ha criticat que Igualada encara no...

El concert de Transformart Brass Quintet obre el Cicle Música de Primera Fila

Aquest divendres 21 de gener el Teatre de l’Aurora encenta un nou Cicle Música de Primera Fila amb 8 concerts de cambra i de...

Igualada destinarà 900.000 euros per crear un gran parc infantil i juvenil al Parc Central

L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, ha presentat aquest dimecres els principals projectes per aquest any 2022. De les principals apostes que s’han de començar a...
Compartir