Acabem de perdre a Jordi Carbonell. Catalunya no ha perdut un dels seus referents nacionals, perquè la seva obra i el seu exemple segueixen -i seguiran- amb nosaltres per sempre, però en Jordi Carbonell és un altre lluitador que marxa sense poder veure realitzat, el seu somni de llibertat.
En Jordi Carbonell va dedicar tota la seva vida, més de noranta anys, a lluitar pels drets nacionals de Catalunya, sense buscar -a diferència d’altres- ni càrrecs, ni sous, ni xòfers oficials. A ell i a altres com ell els devem la creació de l’Assemblea de Catalunya, la recuperació de l’Estatut, la Gran Enciclopèdia Catalana, la Societat catalana d’estudis històrics…. Degut a la seva intensa lluita anti franquista va patir presó i fou expulsat de la seva càtedra a la Universitat de Barcelona. I mai va deixar de lluitar pel país que s’estimava.
El record més viu que en tinc de Jordi Carbonell es la seva vibrant intervenció al primer Onze de Setembre a Sant Boi on va acabar el seu parlament amb unes paraules que, a més de profètiques, eren un advertiment als dirigents polítics catalans: “Que la prudència no ens faci traïdors”.
És com si hagués començat a albirar aquella política que uns en varen dir de “peix al cove” i uns altres en diem “fer la Puta i la Ramoneta” que ens ha portat a esperar gairebé quaranta anys a posar la proa del vaixell rumb a la llibertat.
Tanta prudència, tant putaramonetisme ha fet que lluitadors com Xirinachs, Moisès Broggi, Muriel Casals, Jordi Carbonell i tants d’altres, no hagin pogut veure l’arribada a Ìtaca, el final del camí que ells han transitat. Cap poble ha aconseguit arribar a la seva llibertat nacional, amb tots els seus patriotes vius, perquè la marxa envers el reconeixement de la pàtria és sempre llarga, dura i plena de caiguts pel camí.
A Catalunya sortosament la lluita es fa des del somriure, les urnes i la convivència, per tant els que es queden pel camí ho fan de forma natural, sense violència, però com mes llarg és el camí, més patriotes es quedaran sense veure complert el seu somni i més injustament els haurem tractat. Ara que els partits espanyols han donat definitivament l’esquena a Catalunya, ara que hem vist que la prudència no ens porta enlloc, ara que hem vist com tants patriotes s’han quedat pel camí, és el moment de prémer l’accelerador de la història i buscar el final d’en camí.
La majoria al Parlament de Catalunya, ja la tenim. La majoria al carrer també. No podem ser prudents, si no volem ser traïdors a la nostra pàtria i als nostres herois.
Jaume Singla, periodista
