Quan la il·lusió es fa realitat

Ivan Zabal Thomas.- Si fa uns mesos escrivia una primera carta al lector la qual anomenava “Quan hi viu una il·lusió” en la que exposava que sempre havia tingut la il·lusió de fer d’entrenador d’un equip de futbol i que anava a treure’m el curs per poder-ho aconseguir, puc dir ben alt que he completat el meu objectiu.
Primerament, he pogut completar el curs sense problema i molt més aviat del que podia esperar. Tot i així, estic esperant a que em facilitin el certificat d’entrenador després de les vacances d’estiu les quals acaben aquesta setmana.
D’altra banda, i per sorpresa meva, m’he convertit en primer entrenador d’un equip de la divisió de quarta catalana, entrant així en el món professional del futbol. No esperava aquest viatge tan ràpidament però l’inicio amb esperança i moltes ganes de fer-ho bé, de guanyar experiència i d’aconseguir diferents objectius dins la categoria.
Aquesta setmana serà una setmana especial en aquest sentit, primers entrenaments i primer partit com a entrenador. Els inicis mai són fàcils però si tens gent al costat que val la pena, aquests camins segur que seran més amens.
Vull acabar recordant que les coses es poden aconseguir amb ganes, treball i esforç. Que mai hem de deixar de creure en què podem aconseguir un repte perquè, el dia menys esperat, ja hi ets!.