Vaig créixer entre jocs de carrer i somnis infantils. El teatre de carrer em va portar a la narració. Ara comparteixo el món de les històries reals que em porta la meva professió com a educadora social i el món de les històries fantàstiques i les aventures extraordinàries que em regala el món de la narració
Què és un contacontes?
En primer lloc, hem de parlar de la Narració Oral que ha estat una de les primeres manifestacions artístiques de la humanitat. Quan l’escriptura no existia tenia molta força i ha estat molt important per conservar les arrels i la memòria dels pobles.
Els contacontes expliquem històries, contes, llegendes… de manera oral. Utilitzem la nostra veu, els gestos, l’expressió, els silencis per captar l’atenció del públic i la seva imaginació.
Què et va portar a dedicar-t’hi?
Trobo fascinat i apassionant el món dels contes, les històries, el teatre i tot el que té a veure amb la cultura popular. Fa uns 30 anys que m’hi dedico. Als anys 80 vaig formar part del grup Gralla, fèiem cercaviles, correfocs i teatre infantil i el Jordi Bertran, tècnic d’ensenyament, em va posar en contacte amb escoles i biblioteques i em va donar l’oportunitat de compartir les històries amb un públic divers.
Quina és la diferència entre explicar i llegir un conte?
Un conte explicat és viscut. Es crea una connexió amb la mirada, que propicia un espai d’intimitat i això fa que connectem amb les nostres emocions. Podem ser més creatius utilitzant el nostre cos, les expressions facials… Vivim en una societat molt visual i la narració oral fomenta la imaginació i l’escolta activa.
Per què són necessaris els contes?
Són necessaris perquè ens ajuden a entendre la vida, parlen de nosaltres, d’una manera senzilla i amable. Els contes ens transmeten valors, emocions, experiències, ens ajuden a posar-nos en el lloc d’altres persones o situacions diverses i a resoldre conflictes. A través d’ells podem conèixer realitats diferents que ens poden ajudar a sentir-nos acompanyats i compresos.
Quan els infants senten: “Hi havia una vegada…” què esperen?
Quan dius: “Hi havia una vegada…”, tot és possible. Es fa el silenci i sento que les respiracions es regulen i es crea un únic batec. És un moment màgic. M’agrada veure com la gent entra dins la història, es connecta amb els personatges i passem plegats per diferents emocions.
Els infants esperen que els expliquem una bona història i que pertanyi al seu món imaginari. Que sigui emocionant i que creï un ambient màgic. És per això que, és molt important la tria del conte que anem a explicar. Ha de ser adequat a la seva edat, amb un llenguatge entenedor, els personatges han de ser atractius i la història ha de ser un punt divertida perquè els atrapi.
Els contes han d’acabar bé?
En el cas dels contes infantils, sí. És necessari perquè els infants se sentin tranquils i feliços. En els contes el bé sempre triomfa sobre el mal. El personatge principal supera els obstacles, i aconsegueix els seus propòsits. Els personatges aprenen, creixen i ens transmeten diferents valors com la resiliència, posar-nos en el lloc d’un altre, l’amistat, el respecte cap als altres, la cooperació, la diversitat, i passem per moltes emocions: la por, la ràbia, la tristesa…
Han de ser necessàriament educatius?
També podem explicar contes per divertir-nos, per entretenir-nos, per estar una estona junts. És important que els infants s’ho passin bé, els contes ens ajuden a establir vincles.
Totes les edats són bones per escoltar contes?
I tant! A totes les persones ens agraden les històries. És per això que, és molt important la tria del conte. Pensar a qui va dirigit, per a quina edat, quins interessos tenen, què els pot moure. També és molt important com els expliques i el transmets. A les meves sessions de contes veig gaudir igual els infants, els pares i altres adults que els acompanyen.
Quan explico contes per a adolescents i per a públic adult, canvio de registre i de to. El llenguatge pot ser més complex, els temes que els interessen poden ser diferents, allò que pots explicar pot ser més profund i complex.
Com treballes en una sessió de contacontes. Quin és el procés que fas a l’hora de preparar-ho?
En primer lloc, per explicar un conte públicament t’ha d’agradar molt, sinó no té sentit explicar-lo. Te l’has de creure. Quan trobo aquell conte que que m’agrada, el transcric pensant en el públic a quin anirà dirigit. Treballo el text, les diferents parts del text, imagino on s’ubica la història, les pauses que són claus i importants, els personatges, les veus dels personatges… També imagino la posada en escena, si serà un conte participatiu, si faré servir titelles o altres materials plàstics, sempre pensant a quin públic va dirigit, l’espai on farà, si és exterior o interior, si estaré a prop del públic…
Jo mateixa creo i fabrico parts dels decorats i dels personatges o a vegades també treballo amb artistes que em fan material, com l’Alícia Villavecchia, una persona molt important en el material dels meus contes.
I finalment el comparteixo el conte amb el públic, que és una experiència preciosa.
A més d’explicar contes per a infants, quines altres activitats duus a terme?
Fa 33 anys que treballo com a Educadora Social al Consell Comarcal, una professió que m’apassiona. En aquest moment estic fent classes de català a joves que arriben sols i persones d’origen africà. I explico contes quan no treballo. Les dues activitats em compensen la vida.
També escric contes i n’il·lustro alguns fent servir la tècnica del collage. Fins ara he escrit quatre contes: En Talla-Colls, el Sastre i el 1714 (escrit per mi i il·lustrat per l’Elisabet Serra); Una oportunitat per a la Mel i el Kai (escrit i il·lustrat per mi mateixa), un llibre que encara no és conegut perquè se’m va demanar des del Consell Comarcal per poder parlar sobre vincles; Els Prats de Rei, història d’un poble (escrit per mi i la Laia Forcadell i amb dibuixos de l’Elisabet Serra) i finalment Tinc un goril·la a l’habitació (fet amb l’Olga Valls).
