Economia és una ciència, però és exacta. Preveure el futur sol ser molt més ineficient que explicar el passat. Així, per explicar el que pot passar, s’analitzen dades i es fan comparatives amb situacions anteriors. Però passa com en la previsió del temps. Com que hi ha tantes variables, molt sovint no s’encerta. Serveixi aquesta introducció com a acceptació de qualsevol discrepància, sigui feta des de les dades o simplement des de la intuïció. Ningú té la bola de vidre.
La meva apreciació del que serà el 2022 discrepa de la majoria de les oficials. Crec que serà un any difícil. No veig per enlloc la recuperació de la qual es parla. En un moment en què hi ha l’estímul fiscal i monetari més gran de la història recent, veiem que el PIB només ha crescut 2,5% en nou mesos, tot i que el BCE està comprant el deute net que emet l’estat i hi ha l’autorització de Brussel·les a tenir un dèficit de més del 8% (suposadament per créixer). I com que la productivitat més aviat baixa, hem de considerar que el creixement que tenim és molt pobre i conjuntural. Malgrat el que es predica, no s’han produït canvis estructurals.
Hi ha massa gent pendent dels diners que han de posar els altres, pensant que venen sense contrapartides. Molts prefereixen ser funcionaris creient que això els garantirà el salari de per vida. I les estructures de l’estat són cada vegada més grans i feixugues. Només cal veure què passa en els ajuntaments, que és l’administració més propera. Cada vegada hi ha més empleats i els polítics cobren més diners. Del pressupost que administren, els diners per inversió no passen del 10%. La resta es destina a despesa, salaris i recurrents. I si es miren els pressupostos generals l’accent es posa en la despesa, assumint la dificultat/incapacitat que hi ha per crear riquesa. Europa ja ens ha avisat que Espanya ha de ser molt curosa degut al seu gran endeutament.
Però el problema més greu està en què moltes famílies potser no arribin a final de mes, si continuen pujant els costos energètics, desabastiments puntuals, temperament del canvi climàtic, inflació, covid i les seves variants. El cost de l’energia està desbridat i en un futur proper s’haurà d’entomar el canvi de combustibles fòssils per altres, que encara no s’han determinat amb claredat. Pel que fa a la mobilitat s’haurien d’escometre grans inversions en infraestructures per substituir els vehicles que avui circulen, sense que sigui evident que el vehicle elèctric sigui la solució. I per l’ordenació del territori poques propostes i grans protestes.
Tampoc s’ajuda als emprenedors a embarcar-se en l’aventura empresarial. Cada vegada hi ha més impediments administratius, traves burocràtiques, retards en els permisos i llicències. Així no s’afavoreix l’economia, ni per les empreses ja consolidades, ni per les que volen començar, siguin start up o autònoms. I cada vegada sembla més probable que hi hagi més dificultats per assolir diner a un preu raonable, així com actualitzacions d’impostos i taxes diverses.
Per tot plegat estem davant d’un any amb grans desafiaments. Com gairebé sempre el futur és dels valents. Dels que s’atreveixin a salpar cercant nous objectius. Però cal que es preparin pel que es poden trobar. Es veuen molts núvols negres i es comencen a sentir trons i veure algun llampec. I abans de deixar el port cal assegurar que els nolis siguin els adequats per la travessia projectada. I sobre tot no fer cas dels cants de sirena.
