Prevaricación (Del lat. Praevaricator-onis) f. Der. Delito consistente en dictar a sabiendas una resolución injusta una autoridad, un juez o un funcionario.
Aquesta és la definició literal que en fa el Dicionario de la Lengua Española (22a edició) de la Real Academia Española de la Lengua.
Ho escric en castellà per no perdre’m en traduccions i perquè es vegi quina és la definició del que estem veient dia sí, dia també en la judicatura espanyola on sembla imperar la llei de l’embut: per a ells el forat gros (Urdangarin, M.Rajoy, Rato, Blesa…. ) i per a nosaltres –els catalans- el forat petit (Junqueras, Sánchez, Forn, Cuixart….) i preguem perquè la llista no s’allargui. Els ciutadans de Catalunya hem perdut totalment la fe en l’anomenada justícia espanyola, que té més d’espanyola que de justícia.
La irracionalitat governamental del PP i dels seus aliats Ciudadanos i, massa sovint, el PSOE/PSC ha dinamitat la separació de poders i pel que respecta a Catalunya –i a la Llibertat d’Expressió- totes les estructures d’Estat actuen conjuntament.
En la cerimònia d’obertura oficial de l’any judicial el passat mes de setembre, el president del Consejo General del Poder Judicial, Carlos Lesmes Serrano va declarar solemnement davant de tots els organismes de la cúpula judicial espanyola i del darrer rei Borbó que totes les resolucions judicials tenen per objecte la preservació de la “unidad de España”. No els cal cursar una sola instrucció, els òrgans de l’Estat saben quin es l’objectiu: castigar qualsevol vel·leïtat independentista.
Cervells socialistes com Pérez Rubalcaba, Felipe González o Alfonso Guerra accepten que cal pagar un preu –en forma de trencament de l’estat de dret- per tal d’assegurar la unitat d’Espanya. És un concepte rocós i inalterable. Tan rocós i tan inalterable que en la majoria de votacions a Las Cortes Españolas i al Parlament de Catalunya, el PP, Ciudadanos i el PSOE voten junts. I voten coses que a la gent d’esquerres els fan mal. La darrera mostra és la negativa a investigar els crims del franquisme. Amb la quantitat de republicans que vuitanta anys després encara estan enterrats “por las cunetas”, és realment dolorós veure com el PSOE no fa res per restituir la Memòria Històrica i netejar els oprobis de la dictadura militar espanyola.
Això encara posa més de relleu la valentia de la Generalitat de Catalunya –i en concret del conseller Raül Romeva- en procedir a la exhumació d’algunes de les foses comunes de la guerra civil. Aquest gest valent, li pot comportar ser novament empresonat en un altra mostra de prevaricació conscient.
Sense justícia no hi ha democràcia.
