La Laura Sales és veïna d’Igualada i amb només 22 anys ha estat la campiona del Catskills i de l’Spainskills, les olimpiades de la formació professional. També va competir a l’Euroskills i al Mundial obtenint molts bons resultats. Tot i la seva formació en estètica, actualment està estudiant Pedagogia.
Quines formacions has fet fins a arribar al que més t’agrada?
Vaig començar en el món de l’estètica amb l’FP on treballava la part més decorativa. En acabar, dos anys després, vaig començar el grau superior que és més enfocat al benestar i equilibri del cos. A part de realitzar aquestes formacions, també he anat fent cursos específics: maderoteràpia, lomi lomi, sugaring, envelliment de la mirada… Ara estudio Pedagogia a la universitat i faig pràctiques com auxiliar d’infermeria i quiròfan.
Gràcies a la teva professió has participat i guanyat diferents competicions, com ara la Catskills i l’Spainskills. En què consisteixen aquests campionats?
Es tracta d’unes olimpíades de formació professional. En l’àmbit d’Espanya es busca als millors estudiants de cada FP mitjançant una competició on es presenta una persona per comunitat autònoma. Els guanyadors d’Espanya es converteixen en l’equip nacional que anirà a competir en el campionat europeu (Euroskills) i mundial (World skills). En el meu cas, vaig obtenir el primer premi al Catskills, i vaig representar a Catalunya dins de l’equip nacional. A l’Spainskills també vaig guanyar, i vaig competir a l’Euroskills a Polònia. L’última competició va ser al Wordskills Mundial a Finlàndia. En la meva categoria es realitzen entre 2 i 4 proves per dia, les competicions tenien una durada de 3 a 4 dies amb jornades de 6 a 8 hores de competició.
A l’Spainskills vas aconseguir la primera posició. Com vas viure aquest primer premi?
Per a l’Spainskills vaig tenir un marge de tres mesos per preparar-me mentre estudiava. La meva preparadora tenia molta experiència i em va donar consells més enllà de la part pràctica. En acabar l’última competició em va inundar un sentiment d’orgull per tot el que havia fet i alhora pena perquè sabia que ja no ho repetiria mai més. Durant l’entrega de medalles jo estava satisfeta i tranquil·la, però no m’havia plantejat la possibilitat de guanyar res. Quan vaig sentir el meu nom pel primer premi vaig saltar de la cadira i vaig abraçar als meus companys d’equip. Amb la bandera catalana, vaig pujar corrent a l’escenari. Dalt del pòdium i amb la medalla, no podia parar de plorar per l’emoció que vaig sentir.
Després vas competir a l’Euroskills i el Wordskills. L’entrenament per al mundial va ser molt precari, ja que en teoria no s’havia de celebrar a causa de la covid-19. Al juny en diuen que sí que hi ha competició, però jo en aquell moment estava treballant i no podia entrenar. Dues setmanes abans del campionat vaig deixar el treball i quasi vivia a l’institut entrenant i preparant tot el material que havia de dur a Finlàndia.
En el mundial em van caure cops per tot arreu, ja que el funcionament era completament diferent de l’Spainskills i no m’havia preparat tant. Així i tot, vam continuar endavant obtenint una 12a posició a escala mundial. A l’europeu ja anava més confiada i coneixia “les regles del joc”. Vaig aconseguir la setena posició.
A part dels premis, amb què més et quedes de les competicions? Quin és el teu millor record?
El millor de les competicions no són les medalles o els regals que ens fan els patrocinadors. El millor que m’han donat les competicions són les persones, en pocs dies uns desconeguts es converteixen en la teva família. És impossible no sentir-se afortunada per tenir al teu costat persones com aquestes. Per a mi l’experiència i els records que he creat és el millor que m’emporto, són coses que les guardo dins del cor i que avui dia em continuo emocionant quan ho recordo…
Qui t’acompanya a les competicions? La teva família segur que et dona molt suport,no?
A les competicions anem tota la SeleccióEespanyola acompanyats dels Team Liders, (que ens guien d’ençà que arribem a l’hotel fins que tornem a Espanya). Cada competidor té el seu propi expert -a l’Spainskills són els que organitzen la competició de la seva especialitat i dins les competicions internacionals tenen la funció de jutges-. També des de cada comunitat intenten que els preparadors puguin viatjar, són un suport emocional imprescindible. Finalment, com a títol personal, sempre he competit sense familiars a prop perquè considero que estic més centrada, però aquesta última competició vaig demanar a la meva família que m’acompanyes.
Com compagines l’exigència dels campionats amb el teu dia a dia?
Vaig haver de deixar un parell de treballs per dedicar-me al cent per cent a la preparació de les competicions. Quan competeixes has de donar molt més de tu. A les preparacions, mentre estudiava, havia de dedicar moltes hores i no tens temps per arribar a tot. Al final són sacrificis d’hores de son, de vida social, de temps amb la família…
Quins són els secrets per fer bé la teva feina i arribar fins a competir a escala mundial?
Tots els competidors de l’Spainskills són bons professionals. Però es busquen persones que sàpiguen treballar sota pressió, i sota la mirada de molta gent, i dels jutges. A més, has de saber prendre decisions en moments determinats pensant no en què tu faries sinó en quins criteris poden puntuar millor. A part d’aquestes qualitats, la persona ha de tenir una sensibilitat especial pel seu treball, és imprescindible.
Ets molt jove, però creus que fins ara has obtingut els teus propòsits?
Sempre m’he enfocat a obrir el meu camí i intentar fer-ho de la millor manera possible. En la meva pròpia experiència he aconseguit bons resultats, al final és qüestió d’anar treballant i a poc a poc anar creixent.
Quin és el teu somni?
Al final els meus somnis no són gaire diferents de la resta de joves de 22 anys: tenir la formació que m’agrada, una bona feina, felicitat, amor, amics i formar una família.
A vegades, penso que la meva vida és complicada a diferència dels altres, però he tingut oportunitats que eren ara o mai. Per sort, he viscut coses que em fan afortunada i sento que no tornaran a passar.
