El Banco Popular va traspassar el passat dimarts dia 6 de juny de 2017 als 91 any de vida. El Banc Central Europeu va determinar a través del seu òrgan de vigilància, el Mecanisme
Únic de Supervisió, que el banc es trobava en “fallida o a punt de fer fallida”.
Els problemes de liquidat s’havien agreujat notablement en els darrers dies i el banc no podia afrontar la massiva retirada de dipòsits. La compra per 1 euro per part del Banco Santander a l’endemà, el 7 de juny, suposarà probablement la desaparició de la marca i un dur ajustament de plantilla i oficines. La bona notícia és que a priori no ens costarà calés al contribuents i tota la pèrdua l’assumeixen els accionistes i bonistes i el mateix Santander que no rep garanties ni ajudes públiques en la compra.
El POP i la solvència: el Banco Popular històricament havia estat anomenat en mitjans especialitzats com el millor banc del món l’entitat més solvent i confiable. En els darrers 10 anys però, els seus gestors han comès errors majúsculs en la seva tardana aposta per la immobiliària, la compra “a pèl” de Banco Pastor i en deixar passar repetidament la possibilitat d’una fusió reparadora. L’efecte sobre el valor de les accions en borsa i sobre els ratis de solvència de l’entitat són coneguts.
La liquiditat i ja no hi ha STOP: amb la solvència en entredit, els erràtics canvis en la direcció, els anuncis de noves ampliacions de capital i les alertes dels mateixos auditors
interns del banc sobre els comptes, han encès finalment l’espurna de la desconfiança entre els dipositants… i llavors passa com a l’anunci de les patates xips: fas POP i ja no hi ha STOP.
