Recordeu els escàndols que es varen generar a la política espanyola arran del descobriment que els dirigents del Partido Popular, Pablo Casado i Cristina Cifuentes havien obtingut irregularment títols universitaris a la Universidad Juan Carlos I? El màxim responsable d’aquella universitat quan es varen atorgar aquests títols era Pedro J. González Trevijano, aleshores rector de la Universitat i avui presidente del Tribunal Constitucional.
Tot i les evidències de tràfic de cursos, subvencions públiques i diners a butxaques privades, la justícia espanyola mai va voler aclarir com s’havien pagat aquells favors. Tant és així que Pedro J. González Trevijano, el juny del 2013 va ser nomenat pel govern de Mariano Rajoy, membre del Tribunal Constitucional amb el vot favorable del PSOE. Des del mes de juny, que Trevijano i altres membres més del tribunal, tenen el mandat caducat, però ni PP ni PSOE es posen d’acord per a substituir-los. És a dir incompleixen la “ConstitucionEspañolaquenosdimosentretodos”.
Un altre dels implicats en la concessió de títols universitaris falsos és Enrique Arnaldo, premiat pel PP amb diversos càrrecs dins l’estructura judicial espanyola i també com a membre del Tribunal Constitucional. Un nomenament com a mínim sospitós, car és col·laborador habitual de la FAES, el tink tank que presideix José Maria Aznar. Una fundació que mou milions d’euros públics i privats per a activitats ideològiques en el camp de l’extrema dreta i la dreta extrema. La dreta espanyola, per a entendre’ns.
El sistema bipartidista espanyol deixa en mans del PP i del PSOE, tant si són govern com oposició, el nomenament dels membres del Suprem, el Constitucional, el Tribunal de Cuentas o el Consejo General del Poder Judicial. Ningú més que ells pot nomenar la cúpula judicial espanyola i quan, com és el cas, no es posen d’acord, el sistema es podreix, com demostra l’actual situació de podrimener institucional.
Tots els països democràtics del món poden patir crisis puntuals en algun dels seus organismes bàsics, però només a l’Estat espanyol fallen tots els organismes estatals alhora. I no és estrany que passi: si tot depèn de dos partits amb abundants casos de corrupció com PP i PSOE el podrimener s’escampa per tot arreu. Més quan al capdamunt de l’Estat hi ha una monarquia corrupta que no ha de donar compte de cap dels seus actes.
Tinc clar que l’1 d’Octubre del 2017 vàrem votar per a esdevenir un nou país d’Europa, que ens permetés fer les nostres lleis lluny de la ferum rància i carrinclona d’Espanya. Vàrem guanyar aquell referèndum que alguns han pagat amb persecució, repressió, presó i exili, mentre la gran majoria ens sentim decebuts, també amb els partits de casa nostra.
No sé a vosaltres, però a mi, veure com hi ha tants vots catalans a Las Cortes españolas disposats a apuntalar un sistema tan podrit com l’espanyol, em causa molta indignació… i vergonya aliena.
