Pobrets de nosaltres

No sé què faríem, pobres de nosaltres, si ens deixessin solets en aquest món tan gran i en plena crisi. Sort en tenim d’aquest Estat que ens vetlla i ens dóna tot el que necessitem. No sé per què som tan desagraïts. Ell ens controla la despesa i utilitza els recursos per a les coses més bàsiques i essencials. Què en faríem dels 20.000 milions euros que es queda cada any de la nostra guardiola? Seríem capaços de malgastar-los en coses tan prescindibles com la sanitat, l’educació, l’atenció als avis, el corredor mediterrani, la creació d’ocupació, habitatges dignes i altres foteses en comptes d’emprar-los en les més necessàries, com ara l’aeroport de Castelló, l’AVE de Galícia, l’autovia d’Extremadura… Ells ja saben prou bé que tenim tot el que ens fa falta: uns transports públics que funcionen a la perfecció, unes autopistes esplèndides, un aeroport d’acord amb les nostres necessitats, una sanitat immillorable que atreu fins i tot gent d’altres indrets… De què ens queixem? Ho fem només per vici, perquè no sabem fer altra cosa. Els polítics nacionalistes que ens governen ens han entabanat. Només pretenen l’ensorrament d’Espanya per l’odi que li tenen. Aquest Estat que vetlla per nosaltres ens ha ofert sempre una mà estesa i generosa i ara nosaltres volem mossegar-la, en lloc de besar-la amb agraïment perquè ens alimenta, i sense ella vés a saber què seríem, pobrets de nosaltres. Hauríem de ser agraïts per l’esforç que fa l’Estat espanyol. Si no ens controlés, una riquesa cultural i universal com la castellana ja hauria desaparegut de Catalunya, i hauríem imposat aquest argot patuès que anomenem català amb el qual no ens podem presentar enlloc. I si no, pregunteu als milers de nens que han estat castigats i burlats per no parlar la “lengua de Cervantes”. Pobrets, quina culpa en tenen d’expressar-se com altres 350 milions de persones? Sort que hi ha un Ministeri que vetlla per la Cultura (així, en majúscula) contra els intents d’imposar una cultureta de campanar “de vol gallinaci”, com va dir un personatge tan reconegut com Don Mario Vargas Llosa, que tant ens estima. Si, de fet, no tenim ni dret a pensar el que pensem… Sort en tenim que hi hagi persones tan prestigioses com Alfonso Guerra (“el Ribotaire”) que denuncien el catalanisme com a “pura i simple xenofòbia”, pròpia de desagraïts que quan es veuen les orelles ja es creuen els amos del món. Ja tenen raó també altres ínclits personatges com Pedro J. Ramírez en titllar-nos de nazis; i és per això, en nom de la democràcia, que el diputat europeu Alejo Vidal-Quadras demana que intervingui la guàrdia civil i es detingui i jutgi el govern català, organitzador d’aquest maremàgnum sense precedents que pot portar Espanya a la ruïna. Ja fa bé el govern espanyol de no aportar ni un euro més a Catalunya. Si han assecat la mamella, no podrem demanar que ens alimentin encara que ho marqui la Llei; una llei que hem de complir estrictament, seguir treballant i passar-los els diners a ells, que són els qui saben què ens convé. Què hi fa que hagi sortit el carrer un milió i mig de persones a protestar? Què en saben ells de política? La política de veritat es fa a Madrid. Aquesta pobra gent han estat manipulats, comprats o enganyats per uns polítics ambiciosos de poder que es mouen només per l’odi i l’ambició de voler trencar la Sacrosanta Unidad de la Patria. És que els dónes la mà i s’agafen tot el braç… No hi ha dret! Sort que hi ha qui vetlla per mantenir els principis inamovibles d’una Espanya eterna! “Heil Franco!!” Josep M. Carreras