Poble Actiu compta amb tres regidors en aquest mandat. La formació municipalista vinculada a la Cup s’ha mostrat molt crítica amb el govern de Junts per Igualada en els primers dos anys d’aquest mandat.
A les passades eleccions del 2023 Poble Actiu va créixer amb un regidor més. Com valoreu, internament, aquests dos anys de feina?
Hem estat capaços, els últims mesos, d’anar fiscalitzant el govern i anar posant a la llum pública temes que per a nosaltres són importants. D’entrada, el més important és l’habitatge. Hem fet propostes i la llàstima, és que el govern té una aposta molt clara de pactar-ho tot amb Igualada Som-hi i a la resta de grups no se’ns escolta.
I la ciutat, us escolta a vosaltres?
El moment polític que estem vivint és especialment difícil per dos àmbits, que són l’independentisme i les esquerres. Nosaltres englobem aquestes dues visions de la ciutat, del país i del món. No són temps fàcils per qui som antiracistes, antifeixistes, perquè el món viu una onada reaccionària de l’extrema dreta, que se’n va des dels Estats Units fins a molts països. Això no ens està posant les coses fàcils i tampoc a aquells que volem que el nostre país voti i pugui decidir el seu futur. Aquestes dues realitats també entronquen en què l’interès per la política municipal i nacional ha baixat molt. Segurament hem tornat als 80 o als 90, que la política potser no interessava tant com va passar fa set o vuit anys quan el país vivia un procés independentista. A nivell municipal som més optimistes, perquè la gent ens va coneixent, i ens va tenint en compte.
Creieu que l’oposició està més a prop del carrer que el govern de la ciutat?
El govern té més informació que nosaltres en determinats àmbits, perquè es pot reunir amb molta gent. Però ens sorprèn com actua. Per exemple, en la mobilitat. Tenen la informació que hi ha certs conflictes de velocitat excessiva, que en els últims anys hi ha hagut morts, i molts accidents… Ho saben, però el que és sorprenent a vegades és que no actuïn. També saben que hi ha un descontentament de les entitats, que tenen molta menys dotació econòmica, o respecte al projecte de ciutat en l’àmbit de l’Escorxador, o l’auditori…. Si saps que la realitat t’està demanant que facis un auditori, per què no l’has fet? Si t’està dient que has de limitar la velocitat, per què no ho has fet? Si les famílies del centre de la ciutat volen una llar d’infants, per què la treus? Tenen molta informació, però el que utilitzen no és per al benestar de la població, sinó per al de determinada gent. Llavors les entitats et venen a buscar, després de passar pel govern, i venen decebudes, ens venen a buscar com a primera opció, i per tant estem més a prop del carrer. Potser ho atribuiria al fet de ser d’esquerres.
Creieu que falten debats socials a la ciutat o encetar-los i dinamitzar-los?
La gent té necessitat d’expressar-se, de queixar-se, o tens propostes o tens decepcions, i tens la necessitat de compartir-ho, sí. I d’aquí ens surten molt bones idees, de vegades, per a nosaltres mateixos, no? En el passat hi havia més entitats i més gent mobilitzada que ara no hi és. Per exemple, fa uns anys hi havia una entitat que es deia La Pública, que apostava pels debats entorn de l’àmbit de llars, escola i instituts, les necessitats en l’àmbit d’educació pública: on han d’estar els centres educatius, quines eines els falten als mestres, es parlava del tema de la segregació escolar, que és importantíssim… Tot això està mort. En el medi ambient sí que hi ha alguna entitat que fa batalla, però falta un debat de ciutat sobre cap on volem avançar.
Què li passa, a la cultura de la ciutat?
No està morta perquè la gent resisteix, perquè s’estima la ciutat, però no se’ls ha facilitat que hi hagi un espai de trobada per a les entitats culturals que puguin decidir en l’àmbit de cultura el que volen i el que necessiten. L’Ateneu ho va provar, després de la capitalitat de la cultura, quan hi havia les entitats una mica mobilitzades, amb aquell manifest que es va crear i tot plegat, però… És complicat. Ara ja la gent no fa ni comentaris a les xarxes socials… És allò de la por a parlar. Comencem a tenir por a parlar.
Fa uns anys en aquesta ciutat es parlava molt de l’atur. Aquesta era la principal preocupació. Ara és l’habitatge.
La situació que viu Igualada no és aliena a una situació que viu tota la corona metropolitana de Barcelona. En una ciutat de 42.000 habitants com Igualada, només tenim 6 pisos d’habitatge disponibles pels portals immobiliaris. La realitat que tenim és una situació d’emergència habitacional que fa que tothom hagi d’actuar. La Generalitat està actuant menys del que toca? Sí, això és claríssim. Les promeses que fan de 50.000 habitatges no són realistes, perquè el que haurien de fer és obligar els bancs que vam rescatar amb diners públics a mobilitzar els milers d’habitatges que tenen a Catalunya. I també és cert que l’Ajuntament d’Igualada té una limitació de capacitats, perquè el pressupost no és infinit, però no situa l’habitatge com a principal prioritat.
Què faríeu vosaltres si forméssiu un govern?
Hi ha massa gent que pateix per l’habitatge, hem d’acabar amb això. S’ha de fomentar a rehabilitació, que els últims anys, després d’uns anys bons, ha caigut. Cada cop es rehabiliten menys pisos amb diners municipals perquè la gent no ho està demanant i per tant això s’ha de fer crítica a l’Ajuntament. Hi havia al pressupost municipal mig milió d’euros per a la compra de carcasses, i s’ha evaporat. A Igualada hi ha 30 carcasses a mig construir i que ningú s’està preocupant de comprar-les i rehabilitar-les. Això és la millor manera d’invertir els diners públics, comprant un edifici que està a mig construir i acabant-lo posant habitatge públic a disposició de la gent, i no fent un edifici com el del carrer Sant Carles, que ens ha costat pràcticament a 200.000 euros cada pis, i que només han estat 12 pisos… El govern Castells porta 14 anys per generar 12 pisos d’habitatge públic. Són insuficients. Si haguessin apostat per la compra de carcasses, hauria estat diferent. També es podria anar al que es coneix com “tanteig i retracte”, que vol dir anar a comprar directament pisos, en zones necessitades d’habitatges. La prioritat de Castells és fer un festival d’esports, ara fas la capital de la cultura i ara poses floretes a les rotondes. En els diners del pressupost de 2025 hi ha més diners destinats a floretes que a habitatge. Això no està passant a cap altra ciutat.
«Ens acostem a un final de cicle perquè la ciutat necessita un canvi»
Al Rec, s’ha de requalificar el sòl industrial cap a residencial, gratis, a canvi de res?
No, clar. Obrir el meló del POUM és topar amb moltes voluntats i amb molts interessos, però aquest meló s’ha d’obrir, perquè si no l’obres tu, tens una tercera part de la superfície de la ciutat que està degradant-se i caient. Allà hi pots fer moltes coses: hi pots fer habitatge, comerç a les plantes baixes, posar equipaments municipals que necessita la ciutat. Ara el problema és que el centre no és centre, perquè a la banda sud no hi ha activitat a partir de les 7 de la tarda. El que s’ha de fer, és que tots els propietaris actuals dels edificis del Rec contribueixin. El POUM de fa 15 anys ja aportava una contribució, en tot cas, s’ha de pensar quin és el percentatge d’aquesta contribució. Un 20%? Un 25%? Bé, això s’ha d’abordar. Hem de saber quins costos econòmics comportarà transformar la indústria en habitatge, però discutim-ho, plantegem això i que passin coses.
Heu estat molt incisius en el tema educatiu, en la formació professional, o en la manca d’un bus a Lleida, on hi ha molts estudiants.
Al Milà i Fontanals, per exemple, no hi ha estudis de l’àmbit TIC, de construcció, d’agricultura ecològica… Com pot ser que a Igualada no hi hagi més formació en l’àmbit de noves tecnologies? Com pot ser que has d’anar a estudiar al Bages, perquè al Milà no hi ha cap formació en l’àmbit d’agricultura, quan som una comarca agrícola? Com pot ser que no hi hagi cap formació en l’àmbit de construcció? Ni de paleta, ni de lampista…. Que no en necessitem, a Igualada? No té cap sentit. I resulta que tenim molta més població que fa uns anys, prop de 80.000 habitants a la Conca, però els serveis són els mateixos que hi havia fa 20 anys o més. Els autobusos a la UAB són els mateixos. El tren és el mateix. El tema de Lleida és un escàndol. Mira què passa un diumenge al vespre a la vorera de l’avinguda Catalunya, davant de l’Amèrica… Moltíssima gent esperant un cotxe compartit per anar a Lleida a estudiar. Això no és d’un país avançat. Nosaltres vam moure-ho al Parlament, però allà segueixen pensant en el model provincial. Això és demencial.
El govern municipal treballa en minoria. Fa dos anys va estar a punt de fructificar un acord perquè hi hagués una alternativa, però es va desactivar a darrera hora. I en un futur proper?
Marc Castells va parlar que volia tornar a ser alcalde perquè diu que estava en el seu millor moment polític. Jordi Cuadras, diu que està preparat. Nosaltres no parlarem de projectes personals, sinó de projectes col·lectius, i creiem que la ciutat necessita un canvi. Ens estem acostant a un final de cicle perquè la ciutat necessita un canvi. I això passarà perquè la resta de grups, d’alguna manera, ens entenguem. No sé si governarem junts o no, però d’alguna manera ens hem d’entendre. Estem oberts a facilitar aquest canvi sense trobar personalismes. Totes les portes estan obertes perquè la ciutat ho necessita.
