Les arrels dels Sants Innocents són diverses. D’una banda, la celebració té un origen pagà vinculat amb les festes romanes dedicades al déu Saturn. En aquests dies, els esclaus gaudien d’una llibertat especial que els permetia fer bromes entre ells.
Pel que fa a l’origen cristià d’aquesta jornada, es basa en les narracions bíbliques que relaten els sofriments i la mort de persones innocents. Es recorda específicament el dia en què Herodes, rei de Judea, va ordenar la massacre de tots els infants menors de dos anys, incloent-hi Jesús. La cultura popular ha reinterpretat aquest passatge sinistre, transformant els “innocents” en qualsevol persona prou ingènua com per portar una broma a l’esquena o creure les històries que li expliquen al llarg del dia.
Les llufes
Les llufes són dones encantades que viuen amagades a les muntanyes i als boscos del nostre país, responsables, entre altres fenòmens inexplicables, dels ecos que ens retornen quan cridem en aquests paratges. La seva aparença és incerta, de naturalesa enginyosa, a aquests éssers els agrada de tant en tant fotre el pèl als incauts en acabar l’any. El dia dels Innocents, doncs, es barrejaven dos elements de la nostra fantasia popular: les llufes, aquestes animetes burlesques, es penjaven a l’esquena de la gent en el context d’uns dies d’inversió, en què era freqüent mofar-se dels innocents.
Avui les llufes són de paper, d’una forma molt característica que tots hem après a reconèixer i a reproduir, però antigament s’usaven també draps, fulles de col, pells d’algun animal de corral…
