És arribar a l’u de desembre, i les ràdios, botigues, supermercats i espais multitudinaris es converteixen en el temple de la Mariah Carey, fent ressonar el seu hit All I Want for Christmas is You, emesa per primera vegada el novembre de 1994.
Però, com és que, més de trenta anys després de la seva emissió continua sent una de les cançons més sonades de Nadal, apareixent al top de les llistes de caçons més escoltades en més de vint-i-cinc països?
“És la cançó que tots hem escoltat alguna vegada, i també la que cada any sona per Nadal”; així ho explica Carlos Simon, professor associat a la Universitat de Georgetown, dels Estats Units, al departament d’art.
Estils musicals que interpel·len de manera transversal
“El secret és que té alguna cosa per a tothom, no es pot encasellar en només un gènere musical”, explica Simon, que recalca que la cançó té elements del s. XIX, que podrien recordar al Trencanous -Txaikovski, 1892-, o al rock and roll dels anys seixanta.
El professor de Georgetown explica com les primeres tretze notes -tan característiques de la cançó-, recorden directament a un instrument que ha estat associat amb el Nadal des de fa segles, la celesta.
“Aquest és una espècie similar al piano, però els martells activats per les tecles percudeixen a plaques de metall en lloc de cordes tenses, provocant així un so “celestial” -d’aquí el nom de l’instrument-“.
Immediatament després, la cançó ja et transporta -amb l’ajuda de l’escala de sol major- a un estil que recorda més al rock and roll dels anys seixanta, amb el conegut Wall of Sound, una tècnica de producció creada en aquella època, i que a base d’afegir capes de so amb diversos instruments i veus, crea una sensació d’homogeneïtat, pròpia de les orquestres simfòniques. De fet, la cançó de Darlene Love Christmas (Baby Please Come Home), de l’any 1962, ja fa servir aquesta tècnica que crea una sensació de plenitud en la peça musical.
Els cors al fons de la cançó permeten fer brillar a Carey
Un altre element molt important d’All I Want for Christmas is You i un dels motius pels quals s’enganxa tant són els cors. “Els cors de la cançó copien a la música gòspel”, explica en Carlos Simon, que afegeix que “d’aquesta manera donen fermesa a la veu de Mariah Carey, permetent-li cantar com ella vulgui, passant de tonalitats més baixes a d’altres més altes.”
Finalment, segons el professor Simon, el darrer motiu pel qual ens encanta aquesta cançó és la nota alta duta a terme per Carey en el clímax de la cançó. “Això és el que en òpera es coneix com The Money Note (la nota dels diners), és quan el cantant representa la nota més alta que pot executar per fer l’efecte “uau“, i que el públic senti que ha invertit bé els diners anant a veure l’obra.”
Simon remarca, però, que no és la nota més alta capaç de fer l’artista, però és prou alta per a fer l’efecte, i que vulguis cantar amb ella.
