Opinió

Per a ells, ja som estrangers

Jaume Singla
- 12 agost 2017
Espanya fa molt de temps que s’ha desconnectat Catalunya. Tant els fa què fem, què pensem o què volem, ells van sempre a la seva. No és únicament que el sistema “democràtic” espanyol, als catalans ens condemna a ser sempre una minoria dins l’Estat, és també el menyspreu absolut a la nostra llengua, les nostres institucions i els nostres drets ciutadans. És tan fonda la rasa que el PP i el PSOE han obert entre Catalunya i Espanya, que aquesta mateixa setmana l’ínclit Mariano Rajoy feia unes declaracions a Palma de Mallorca -després d’entrevistar-se amb el Borbó- on anunciava que…
Llegir

Josep Tarradellas

Jaume Singla
- 8 agost 2017
El botifler que l’Estat ha fet virrei a Catalunya, fa plans per oposar-se als anhels de molts catalans de fundar una república independent. El pla és senzill: inhabilitar tot el govern de la Generalitat -incloent-hi els alts càrrecs- i nomenar Enric Millo president interí de la Generalitat de Catalunya. La seva funció, dissoldre el Parlament convocar noves eleccions autonòmiques pel cap de bastants mesos. Així no caldria suspendre legalment l’Estatut d’Autonomia en aplicació de l’article 155 de la Constitución Española. Fruit de les noves eleccions i comptant que els sobiranistes no les acceptaríem -i per tant no aniríem a votar- el…
Llegir

L’estiu s’allarga fins a l’1-O

La Veu de l'Anoia
- 7 agost 2017
Aquest estiu és ben atípic. Segur que ho compartiu. No cal anar amb cap enjòlit, és atípic perquè tots estem pensant a acabar l'estiu per plantar-nos a l'1-O. I quan dic tots, em refereixo a tothom, als qui volem fer i guanyar el referèndum i els qui faran tot el que puguin perquè no es faci el referèndum. Entremig l'estiu és com els altres estius, ho dic perquè no m'acuseu de "poc observador" i de tenir poca sensibilitat tèrmica. Per cert que no vull deixar de remarcar notícies ciutadanes que marquen els temps que vivim -en l'ambit local- com és…
Llegir

Propines

Miquel Saumell
- 6 agost 2017
Potser hauríem de començar fent una diferenciació entre la propina monetària i el detall social. A un metge no seria correcte deixar-li deu euros de propina després de la visita (tot i que encara hi ha gent gran que ho fa, més als pobles que a les ciutats), però no està mal vista la gent que li deixa un fuet de Vic o una caja roja de Nestlé. A un advocat o a un assessor fiscal no se li dona propina per la seva feina, però per Nadal no és inhabitual que el client li faci arribar una caixa de…
Llegir

Fundacions líders en recerca

La Veu de l'Anoia
- 2 agost 2017
Entre els savis que dissenyen la societat en un marc mundial global hi ha una coincidència sobre el paper cabdal de l’economia del coneixement. No es concep el futur sense avançar en recerca i en innovació. Barcelona està al quadre d’honor europeu en recerca, amb dades prou esperançadores com que ocupa el tercer lloc en captació de recursos de la Unió Europea i el novè en inversió en R+D i en nombre d’investigadors. Som una referència internacional en biomedicina, amb equipaments i investigadors de primeríssim nivell. Catalunya ha creat un ecosistema de recerca amb tretze parcs científics, més de cent…
Llegir

Llibres i viatges (II)

Jaume Singla
- 31 juliol 2017
Soc dels que m’agrada viatjar. Acompanyat o sol, el viatge sempre ens obre a nous horitzons, a nous amics i a noves realitats. O a recordar les velles, si viatgem a un lloc on ja hem estat abans. Em declaro viatger empedreït, amb tocs puntuals de turista. Hi ha diferències entre viatger i turista.   El turista és aquell que viatja per a veure coses que ja sap. Les mira, les fotografia, les filma i... les oblida. Quan és l’hora de dinar vol menjar el que menja a casa seva i només beu les begudes a les que està acostumat.…
Llegir

Després de l’1 d’Octubre

La Veu de l'Anoia
- 31 juliol 2017
Vaig participar amb entusiasme en el 9-N. Era una consulta, no vinculant ho sabíem, era un acte festiu, -votar, en democràcia ho és-, amb la voluntat de saber quants ciutadans estaven a favor de l' independència de Catalunya. El resultat es prou conegut, dos milions tres-cents mil catalans van votar Si, Si. Era també un acte transgressor de protesta, de rebel·lia vers un Estat i un Govern del PP, enfangat per la corrupció, que va fer campanya per tombar l'Estatut del 2006, immobilista, incapaç de afrontar les legítimes demandes del poble català. La resposta de l'Estat va ser únicament judicial…
Llegir

Subscriu-te gratuïtament al nostre butlletí digital.

Butlletí digital

Economia