Es diu que tot té solució, menys la mort. La mort i Espanya, valgui la redundància.
Els catalans, formant part d’Espanya, no tenim cap possibilitat de viure en llibertat. Cap. No en tenim únicament perquè l’Estat actua sempre en contra nostra -malgrat que som dels que més impostos paguem- sinó que per cada “putada” que ens fan, més vots obtenen al conjunt del territori.
Els ciutadans espanyols prefereixen votar un partit corrupte -sigui el PP o sigui el PSOE- si és el que va més contra Catalunya. Tant els fa que siguin filofeixistes -com el PP- o cantamanyanes com el PSOE. Si actuen contra Catalunya, tenen els vots majoritaris al conjunt d’Espanya. I com més ens maltracten, més vots obtenen.
Ho acabem de veure en les passades eleccions on el PP ha crescut, fins i tot en determinats barris de Catalunya on s’ha quedat amb els vots de Ciudadanos i en part del PSC.
Fa un any al jutge Santiago Vidal el varen suspendre per tres anys, pel “delicte” de fer un esborrany de Constitució durant les seves hores lliures. Tenint en compte, a més, que el jutge Santiago Vidal era el que més assumptes resolia.
Daniel de Alfonso, director de la Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya, va conspirar amb el ministre de l’Interior per fabricar dossiers falsos contra els dirigents polítics catalans. Un cop destituït del seu càrrec, s’ha incorporat novament a la carrera judicial.
L’Estat ens aplica la llei de l’embut: per a ells el forat gran i per a nosaltres el forat petit. I com més s’hi fan per perjudicar Catalunya, més vots obtenen Ebre enllà.
La cosa és tan esperpèntica que fins i tot un cambrer -de Balearia en aquest cas- li pot prohibir a un client parlar en català. “Le puedo aceptar que hable en francés, en inglés o en alemàn, pero en catalan o mallorquin nunca” li va dir el professional de la barra. I quan el client protesta, des de tot Espanya, és linxat a les xarxes socials. Contra Catalunya tothom s’hi atreveix perquè els surt electoralment rendible. Totes les llengües del mon serveixen per comunicar-se, excepte el català que es veu que el fem servir per fastiguejar.
I quan passen casos com aquest, tot allò que s’anomena intel·lectualitat progressista espanyola, calla. I si escriuen a El País i són anti-independentistes, l’alcaldessa Colau els nomena pregoners de la Mercè. Si no marxem aviat d’aquest estat que ens és hostil i perjudicial, correm un seriós risc de desaparèixer com a poble. I seguir sent un poble sense llibertat, sense poder de decisió, no em ve gens de gust.
Jaume Singla, periodista.
