Per tot Europa està creixent el neofeixisme. En alguns països com Itàlia, Hongria, Àustria… guanyen eleccions i a França no les han guanyades gràcies a una -falsa- unió de l’esquerra. A tot Europa, especialment al nord, el neofeixisme creix.
A Espanya, en canvi, no hi ha neofeixisme! El d’Espanya és feixisme pur! El feixisme mai no ha marxat, no se li pot dir neo, sinó, directament feixisme. I com tot el feixisme persistent -a Espanya més de 80 anys tocant poder- està íntimament relligat amb les estructures de l’Estat. Incloent-hi, és evident, la part que l’Estat té a Catalunya. El feixisme està tan arrelat que ningú no dissimula. Ni la Casa Real, ni els cossos de seguretat, ni la judicatura.
El partit més feixista d’Espanya és Vox. El color oficial de Vox és el “verde”. No el verd, el “verde”. Això és així perquè el color verd en espanyol seria VERDE, acrònim de: Viva El Rey De España. Els càrrecs de Vox quan entren a un govern, municipal o autonòmic, el primer que fan és penjar a la paret del seu despatx, una foto del rei d’Espanya.
El feixisme a Espanya campa a l’ample. Sense tallar-se ni un pèl i sense que cap fiscal actuï. I si en algun moment hi ha hagut una denúncia contra un comportament feixista, invariablement es resol amb l’arxivament o l’absolució. Tant li fa que el cas comporti amenaces, tinença d’armes o explosius, insults racistes i/o polítics, delictes d’odi… sempre surt indemne.
Per les xarxes corre el video del cap d’un grup dedicat als desnonaments que amenaça els periodistes d’una cadena de televisió amb violar-los el domicili o atacar als fills, si segueixen investigant les activitats del grup. Unes activitats que, per altra banda, són perfectament conegudes. En els vídeos, el feixista amenaçador porta ben visibles banderes espanyoles a la gorra, al canell i al coll de la camisa. A ningú el sorprèn tanta exhibició de bandera: a les xarxes, tots els perfils feixistes o violents, porten la bandera estanquera.
Si jo fos un nacionalista espanyol, un patriota espanyol sincer, protestaria per aquesta apropiació dels símbols de la nació: la bandera i la corona. Però és difícil que això passi a l’Espanya actual car l’origen de la monarquia borbònica és continuïtat directa de la dictadura militar del general Franco, que és qui va designar Juan Carlos I “Jefe del Estado a título de Rey”.
El neofeixisme pot ser una evolució, una modernització del feixisme que fou derrotat a Europa l’any 1945 amb milions de víctimes. El feixisme espanyol és el mateix que es va aixecar contra la República l’any 1939 i molts dels seus líders són els fills i els nets d’aquells que assassinaren Federico García Lorca, Lluís Companys, Miguel Hernández i tants d’altres i obligaren a l’exili als que no pogueren matar.
De la mateixa manera que el feixisme genocida de Franco presumia de la seva “obra”, avui els seus hereus presumeixen de masclisme, odi al diferent, menyspreu a Catalunya i ús de la violència, no només verbal, contra els seus adversaris.
A partir del discurs de Felip VI del dia 3 d’octubre del 2017, que l’he considerat el primer militant de Vox. I també el més odiós.
