Dimarts a TV3 es va fer un debat entre vuit candidats a les eleccions al Parlament Europeu de diumenge. Soc un dels pocs que el va seguir íntegrament. Segurament no va ser la millor idea del món, però ho vaig fer per poder donar la meva opinió al respecte.
La primera conclusió és que els partits d’obediència espanyola, literalment es caguen en la llengua catalana, malgrat, i això és encara pitjor, que porten candidats catalans a la llista. Tres candidats, els de Ciudagramos, Vox i PP, només varen utilitzar la llengua castellana i el representant del PSOE, queia contínuament en l’error de respondre’ls en castellà. La cap de llista de Podemos, Irene Montero, no tenia altre remei que respondre en castellà, car no és pas catalana, ni viu a Catalunya. Tot i això va començar lamentant no poder fer el debat en català. Si féssim un recompte dels minuts en què es va parlar en català i els que es va parlar en castellà, veuríem el nostre idioma minoritzat en la televisió pública catalana.
Que el saltimbanqui Girauta, el quinqui Cañas o la neofeixista Eva Poptxeva parlessin en castellà des del minut zero, en el fons era una declaració d’intencions del que volien fer en el debat: insultar, interrompre i embrutar. Varen treure la seva agressivitat i mala educació des del mateix moment en què els varen donar l’ús de la paraula. Cap d’ells va parlar d’Europa o de què volien fer amb els nostres vots des de la principal àgora parlamentària europea. Ni una sola idea que afavorís als ciutadans. Tot el que va sortir de les seves boques varen ser insults i ganes de seguir reprimint als catalans.
Tremolo només de pensar que aquesta mena d’individus puguin anar al Parlament Europeu presumint dels vots obtinguts entre nosaltres els catalans. Estic segur que en tindran molts. És habitual que els ciutadans -aquí i a la resta d’Europa- utilitzin les eleccions europees per castigar els seus propis governs. Segurament que per això mateix hi estan sobrerepresentats els populars, els socialdemocràtes i, ai las, l’extrema dreta en totes les seves versions.
A la vista del nivell de menyspreu dels grans partits envers Catalunya (han posat els més anticatalans als primers llocs de la llista) hauríem de fer un esforç per anar a votar candidatures d’obediència catalana perquè, igual que ha passat els darrers cinc anys, el nostre país hi tingui una veu potent, que remarqui el caràcter europeista dels catalans i que defensa els nostres interessos polítics, econòmics i culturals.
No és fàcil mobilitzar-se per segona vegada en un mes, ni molestar-se en anar a les urnes un diumenge de primavera per votar uns candidats la tasca dels quals es desenvolupa tan lluny de nosaltres, però cal fer l’esforç de portar el nostre vot a l’urna, que és l’única palanca que dona veu als nostres legítims representants. En la mesura que siguem capaços de diferenciar-nos, del sentit del vot majoritari a Espanya, posarem de manifest que la realitat catalana és diferent -i els nostres candidats més dignes- a la que s’ha pogut veure en els debats electorals que hem vist fins ara. Només els vots massius dels catalans ens allunyaran dels Cañas, Girauta, Montserrat i altres candidats tavernaris i anticatalans. Els propers cinc anys de Catalunya a Europa depenen del que votem diumenge. Diumenge tenim una cita imprescindible a les urnes.
