Des de fa uns dies sembla que Junts té la culpa dels alts preus i la carestia d’habitatge a Catalunya. És cert que el vot del partit de Puigdemont en contra de la revisió de la llei ha estat una jugada poc explicada, però que el PSC, ERC i els Comuns li atribueixin tota la responsabilitat en el problema, és senzillament un exercici d’hipocresia indigne de qualsevol força que es consideri democràtica i/o que governi des de fa anys.
El PSC forma part del Gobierno de España des de fa mes de sis anys. Ha construït habitatge públic? En Comú Podem ha estat vuit anys al davant de l’ajuntament de Barcelona -el que ha vist més inflat el preu de l’habitatge- portant la bandera de la lluita contra l’increment dels lloguers. Ha fet habitatge públic? N’ha fet algun ajuntament governat per ERC, Junts, PSC, PP o Comuns? Per tant cap dels partits polítics catalans pot presumir d’haver millorat la situació de l’habitatge a Catalunya. Ras i curt.
Si ens mirem la situació de l’Estat espanyol, la realitat és encara més sagnant. El rescat de la banca per part del govern Rajoy va costar més de seixanta mil milions d’euros a les arques públiques i va posar en mans del banc dolent milers i milers de pisos buits que només allibera quan els ven a fons voltor a canvi de pocs diners per a l’erari públic però moltes comissions que mai ningú ha volgut investigar.
A Catalunya tenim un problema d’habitatge tan greu que impossibilita els joves a independitzar-se i formar una família, encara que tinguin un sou. L’administració autonòmica hauria de construir habitatge protegit per mirar d’apaivagar el problema dels joves, però diu que no hi ha diners suficients a la caixa de la Generalitat.
Em pregunto: quants habitatges es poden construir amb un milió d’euros? Si l’ajuntament cedís el terreny potser en farien set i si no el cedís en podrien fer un mínim de cinc. Dos-cents mil euros de cost per habitatge em sembla una xifra prou raonable.
Si hi dediquéssim mil milions d’euros en 18 mesos, podríem construir cinc mil nous habitatges que seria un petit pedaç a una situació gairebé desesperada. Però si hi dediquéssim deu mil milions? Podríem disposar de cinquanta mil nous habitatges que ja seria la meitat de la solució.
Si esteu pensant que recupero el conte de la lletera potser us equivoqueu. Reconegut per tothom, el dèficit fiscal de Catalunya és de vint-i-dos mil milions d’euros cada any! Podríem construir cent mil nous habitatges i encara ens quedarien dos mil milions d’euros per solidaritat interterritorial.
Quan socialistes, erquis populars o comuns es queixen del preu de l’habitatge intenten tirar cortines de fum damunt la seva nefasta gestió d’un problema que cada dia es fa mes gran. Si volen una solució és ben senzilla i la tenen a l’abast de la mà: independència financera i sobirania nacional.
