Fa uns mesos, més de vint, que contínuament escoltem la cantarella “El PSOE es una mafia. El PSOE es un partido corrupto”. Més que dir-ho, els del PP ho matxaquen per tot arreu i la premsa del seu entorn, ho amplifica. Aquesta cantarella sovint es fa desagradable per què limita el necessari debat d’idees i de propostes que es fan a Las Cortes Españolas i al Senado. És tanta la insistència que han deixat d’aprovar-se moltes lleis i mesures legals que són imprescindibles per al bon funcionament de l’Estat.
Val a dir que escoltar els àudios atribuïts a un exministre i al seu sequaç, parlant de noies a les quals compensarien amb diners públics, fa molta vergonya aliena. Com la fa assistir als debats i a les compareixences del govern Sánchez a Las Cortes on als diputats només els falta arribar a les mans, per ser una mica més durs i desagradables.
Per tota resposta, l’actual president Pedro Sánchez, només té un argument: “el PP es el partido de los corruptos”. Els retreu els seus casos particulars: Gürtel, Mazón, Taula, Ayuso… sense donar en cap cas, una mínima versió creïble, que pugui dissipar les sospites d’un comportament mafiós per part del PSOE.
Uns i altres intenten reforçar els seus arguments amb crits, desqualificacions i insults expressats a la que hauria de ser la principal àgora de diàleg de l’Estat espanyol: las Cortes. Fa basarda veure com perden el temps i les formes, 350 diputats el sou dels quals no baixa dels set mil euros mensuals… cadascun d’ells. Més despeses i dietes.
Aquesta situació parlamentària em recorda la dita catalana del corb i la gralla: “Fuig que m’emmascares”, quan ambdós animals tenen el mateix color del plomatge.
I mentre ses senyories perden el temps -i els diners dels contribuents- entre insults i desqualificacions, els problemes reals del país segueixen, no ja sense resoldre, sinó empitjorant cada dia, sense que s’albiri en l’horitzó cap mena de millora.
Mentre assisteixo al raca-raca pepero de “el PSOE és un partit corrupte”, també els socialistes -tant del PSOE com del PSC- engeguen el seu discurs de: “El PP és un partit de corruptes”. Ves que no tinguin raó els uns i els altres i l’Estat espanyol hagi estat governat els darrers 48 anys per partits corruptes. A jutjar per la quantitat ingent de milions d’euros perduts en corrupteles socialistes o peperes, si no tenim el nivell de vida de Dinamarca és perquè els polítics ens roben els recursos a mans plenes.
De tota manera penso que no és la corrupció el que separa el PP del PSOE i el PSOE del PP. Es barallen en públic perquè els independentistes catalans ja no els fem por. Des del 2014 fins al 2020, PP i PSOE actuaven com un sol partit per vèncer conjuntament a l’independentisme català. No es varen creuar una sola acusació entre ells, si exceptuem la sentència de la Gürtel dictada per un jutjat. El 155 va ser votat per ambdós partits. L’empresonament i l’exili del govern legítim s’ha donat -i es dona- tant amb governs populars com socialistes. Pablo Hasel segueix empresonat i Valtonyc a l’exili, sense haver comès cap delicte que no sigui donar la seva opinió sobre la monarquia més corrupta d’Europa.
Per una vegada i sense que serveixi de precedent, he de donar la raó al PP quan diu: el PSOE és un partit de corruptes. I també he de donar la raó al PSOE en la seva afirmació que el PP és un partit corrupte. Per fi PP i PSOE ens diuen una veritat: són corruptes i no sembla que tinguin voluntat de deixar-ho de ser. Algun dia els deixarem de votar als uns o als altres?
