L’any passat ens van regalar un sainet ben entretingut. Una petit entremès còmic abans de l’obra dramàtica que suposa el ple d’aprovació dels pressupostos. Jordi Cuadras fa veure que s’enfada i aguanta la respiració, l’alcalde li fa alguna concessió i, finalment, el partit encapçalat per Cuadras facilita l’aprovació dels pressupostos del govern. Aquest darrer surt a fer una roda de premsa penjant-se medalles per la negociació, mentre Marc Castells riu satisfet i plàcidament al seu sofà pensant que aprovar els pressupostos li ha sortit ben barat perquè ha regalat les engrunes a qui les necessita.
Aquest any, en canvi, ens han privat d’aquest entreteniment previ. Dilluns, el regidor socialista sortia a la ràdio dient quines propostes posava com a condició pel pacte. Dimarts al migdia l’alcalde anunciava els pressupostos en roda de premsa i a la tarda Igualada Som-hi anunciava l’acord a les seves xarxes. Més sincronitzats que Ona Carbonell i Gemma Mengual. Molt menys divertit.
Però que l’entremès còmic no robi el protagonisme a l’obra principal: la negociació dels pressupostos, on el grup municipal d’Igualada Som-hi porta sis anys recollint engrunes. Segons les pròpies xarxes socials d’Igualada Som-hi, va votar a favor dels pressupostos del 2024 a canvi que el govern de Junts per Igualada inclogués les següents partides: Una xarxa municipal de recàrrega per vehicles elèctrics (punt 109 del programa electoral d’Igualada Som-hi), la creació de l’Oficina d’acompanyament digital (punt 180), una bonificació de l’IBI per propietaris que instal·lessin plaques fotovoltaiques (punt 29) i la creació dels iBons Joves per comprar al comerç local (punt 24). A més, Som-hi també ha tret pit per aconseguir la substitució del mur del carrer Almudena, la reparació de les escales mecàniques i la recuperació del programa Lecxit de comprensió lectora, tres propostes que no constaven al programa electoral dels socialistes. A mi em sembla un botí molt baix, segurament producte d’una negociació dolenta o inexistent. Aprovar un pressupost de més de 75 milions d’euros a canvi de quatre punts poc importants del teu programa i tres coses més qualssevol em sembla molt pobre, amb poca visió de ciutat i en cap cas condicionen el pressupost municipal. Aquest any, tres quarts del mateix: les propostes del pacte també són molt pobres. Per exemple, encarregar un estudi per determinar si és factible fer una promoció d’habitatge públic en un solar municipal pot costar menys de 5.000 € i no soluciona el problema de l’habitatge a Igualada. A mi no em sembla que sigui un pacte per sortir a presumir-ne.
Tots sabem que Marc Castells governa sense mirar a l’esquerra, com si portés uns aclucalls, i no s’ha plantejat mai obrir negociació amb ERC o Poble Actiu. Potser perquè sap que no li posaran tan fàcil. Per tant, els socialistes són el soci preferent i preferit de Castells. Els ciutadans agrairíem que aquests almenys intentessin negociar bé i aconseguissin algun acord important per a la ciutat. Si has de negociar un vot favorable a un pressupost de més de 75 milions d’euros hauries de demanar a canvi alguns dels projectes estrella de les 182 propostes que dus al programa electoral: La rehabilitació de 1600 habitatges, més escoles bressol i de primària públiques, reactivar l’Escorxador com a fàbrica de les arts, municipalitzar el servei de l’aigua de la ciutat, tal i com et vas comprometre al signar el compromís per la gestió pública de l’aigua, o fins i tot, reclamar el nou POUM que tants cops has repetit per activa i per passiva que Igualada necessita. Però el grup encapçalat per Jordi Cuadras és incapaç de negociar l’aprovació dels pressupostos i forçar Junts per Igualada a tirar endavant algun d’aquests projectes de ciutat que el govern Castells no voldrà afrontar mai. Això sí que seria condicionar el pressupost municipal i no les engrunes que Marc Castells regala a Jordi Cuadras per sortir a la foto a canvi obtenir el suport del seu partit.
