Aquest passat cap de setmana, després de nou anys de restar tancat, s’ha reinaugurat lo Big Ben de Mollerussa, el macroespai lúdic situat a peu de N-II, en terme municipal de Golmés. Pot semblar una notícia local, que afecti únicament a la demarcació de Lleida, però és una notícia que fa contenta a molta gent que viu fora de la Terra Ferma.
Des de la seva inauguració per la Fira de Sant Josep el març de l’any 1976 fins al seu tancament el 2015, Big Ben va ser el punt de trobada de persones de diferents generacions d’un amplíssim territori interior. La coincidència generacional venia donada per la intel·ligent distribució del macroespai amb pistes de rock, disco i també balls de saló. A banda de bar, restaurant, bolera… i altres equipaments on tothom, pares o fills, hi podia trobar el seu espai lúdic. Va ser el primer macroespai polivalent on tant els joves com les parelles adultes hi trobaven el seu espai. I també, cal dir-ho, els treballadors de color de la fruita de Lleida, hi eren benvinguts i respectats.
Quan encara no hi havia xarxes socials, el Big Ben va ser un lloc on es varen formar moltes parelles que varen acabar en boda i també, cal dir-ho, el motiu de més d’una separació. També va ser la pista de pràctiques d’alguns joves que iniciaven la seva vida adulta. O el lloc on els dissabtes els recents divorciats o divorciades, anaven a esbandir el seu enyor i practicar les ganes de reincidir. Al seu escenari principal hi varen actuar grups més que punters en el seu moment com els Bonnie M o el grup La Unión hi va fer l’estrena mundial del seu mític tema Lobo Hombre en París, entre altres atraccions.
Un model similar, amb les seves peculiaritats, el va muntar l’enyorat Marcet a Scorpia que encara avui, amb canvis i diferències, segueix funcionant. Que la propietat de Big Ben i Scorpia fossin negocis familiars sense ganes d’expandir el model fronteres enllà, va fer possible que es mantingués sempre com un espai segur.
La mala fama que habitualment tenen els espais de lleure nocturn, lo Big Ben el va saber eludir, sobretot si tenim en compte que cada cap de setmana hi podien coincidir més de sis mil persones amb ganes de diversió. Hi vaig anar amb parella, sense parella o amb colla i sempre m’hi vaig sentir molt còmode.
Encara avui conec moltes parelles que es varen formar a la pista del Big Ben (o de l’Scorpia) i continuen junts pel camí de la vida. També n’he conegut que, a causa d’una escapada a Big Ben, es va trencar el matrimoni i que després, per una amistat iniciada a la discoteca, en varen formar un altre.
Confesso que no crec que torni a ser client habitual del Big Ben però això no m’impedeix de considerar la reobertura d’aquest macroespai de lleure, com una fantàstica notícia per, col·lectivament, poder-nos felicitar.
Recuperar els espais de la memòria lúdica i sentimental, és sempre una gran notícia.
