Salvador Illa és, des de fa uns dies, el legítim President de la Generalitat. En un país democràtic com el nostre, i més enllà de les ideologies de cadascú, cal respectar la decisió del Parlament -i dels ciutadans- i desitjar-li al nou cap polític del país la millor de les sorts. Estem segurs que, si aconsegueix complir el seu programa de Govern, basat en primer terme en la millora substancial dels serveis públics catalans, hi sortirem tots guanyant. També en el nou finançament “singular” de Catalunya.
Els darrers mesos han estat protagonitzats per molt soroll, amb una forja d’interessos per a totes les parts implicades. Certament, l’aprovació de la Llei d’Amnistia era una de les peces indispensables per a que el motor sociopolític -i econòmic, més d’hora que tard- de Catalunya tornés a funcionar com abans de l’inici de l’anomenat “procés sobiranista”. Aquesta peça, però, no acaba d’encaixar en el motor. La posició de determinats jutges davant el MHP Carles Puigdemont és inassumible per a cap demòcrata, i la seva actitud posa en risc els fonaments amb els quals es va escriure la Constitució Espanyola de 1978. Les lleis s’han de complir, agradin o no. Una evidència supina que alguns, per interessos abans obscurs i cada vegada més clars com l’aigua, s’entesten en enterrar. Espanya mira cada dia que passa més cap al sud, que cap al nord…
Illa hauria de tenir-ho en compte. La seva posició, i la del president Sánchez, és molt compromesa, per molt que ara corri el cava a Palau. El nou Govern ha de poder treballar -i ràpid-, però al mateix temps no pot tancar en un calaix, o fer-se l’orni, davant l’incompliment de les lleis que els mateixos socialistes van impulsar. Ha d’haver-hi temps per a tot, abans que, com ja comencem a estar acostumats, el feble govern de Sánchez salti pels aires, i, amb ell, segurament el d’Illa…
El nou president de la Generalitat té una magnífica ocasió per a demostrar que, com va dir en el seu primer discurs, vol ser el president de tots els catalans. Sobretot dels que ens obliguen a complir les lleis sense tenir dret ni a protestar.
