En sistemes democràtics els governs són duals. Hi ha un govern i una oposició que té el doble paper de controlar al govern i proposar alternatives. Sense aquesta dualitat, no hi ha garantia de bon govern.
És millor un govern d’11 a 10 en corporacions de 21, que no pas una situació de 16 a 5. Les grans majories no asseguren, ans al contrari, el consens i el bon govern. Allò del govern fort que reclama el que mana, no deixa de ser una fal·làcia carregada de perills. Si un govern no té una oposició efectiva, fàcilment tirarà pel camí de l’abús i/o la corrupció.
En un ajuntament quan hi ha un govern, però no hi ha una oposició efectiva han de ser els ciutadans els que a base de crítiques, mobilitzacions i denúncies públiques, els que facin un control efectiu de l’equip que governa la ciutat.
Però no sempre hi ha ciutadans que vulguin emprar el seu temps -i córrer els riscos- per a fer oposició als designis d’un alcalde sense controls. I si aquest fa tant de temps que està al davant de l’alcaldia que la considera pròpia i personal, el desgavell per als ciutadans està servit.
Els alcaldes -o els presidents- amb pocs escrúpols, “compren” a qui els pugui fer oposició amb el pompós nom -i el sou- del càrrec de Cap de l’Oposició que és el xumet personal dels qui que tenen l’únic objectiu polític de viure bé, a càrrec de l’erari públic.
Són els que si haguessin de demanar feina a l’empresa privada, ho tindrien francament cru. I de guanyar unes oposicions justes, ja ni en parlem. Us imagineu que posem per cas, en una ciutat de la mida i la importància d’Igualada, que l’alcalde sense majoria absoluta pactés amb el cap de llista del segon grup municipal un bon sou a canvi que tot el grup tingui la boca tancada? De què servirien tots els altres grups de l’oposició? Qui es podria oposar a les pujades d’impostos que l’alcalde en qüestió volgués fer per a quadrar els números? Us imagineu pagant l’IBI més alt de Catalunya?
Si això passes en una ciutat -recordeu que estem fent hipòtesis- quina sortida els quedaria als ciutadans farts de pagar taxes i impostos molt per damunt de la mitjana? Quan els polítics elegits no fa la seva feina tot i haver-los votat precisament perquè la facin, són els ciutadans els que han d’agafar el bou per les banyes i fer aquella oposició que els que tenen l’obligació d’exercir-la, no ho fan.
Un govern sense oposició és un govern coix, que avança cec perquè ningú no li corregeix el rumb quan abusa. Tots els alcaldes de Catalunya ho són perquè els han votat els ciutadans en primera instància i els regidors en segona. Però que siguin alcaldes legítims no vol dir que no es puguin torçar en l’exercici de les seves funcions, i de fet, abunden els casos de persones que a causa de la seva voluntat de perpetuar-se en el càrrec, acaben envoltant-se dels més dòcils servents. Els que haurien de mirar pel ciutadà, únicament miren de perpetuar el seu statu quo.
Quan els impostos pugen i els serveix baixen, acaben per alçar-se altres veus que, a la curta o a la llarga, acabaran foragitant als impostors, siguin d’alcalde o els que no fan d’oposició. És qüestió de temps, justícia i sentit comú… Però si va passant el temps sense que la ciutadania es rebel·li, la ciutat no tindrà futur.
