Per tocar l’assumpte del conflicte israelianopalestí, o més concretament la participació dels catalans en la cosa, podia haver triat un mot de gran abast com ara solidaritat, però com que ja el vam fer rodar temps enrere m’he estimat més aquest altre, un terme d’una estranya bellesa lúgubre, que en el fons tampoc és gens inadequat per descriure el nostre, de conflicte.
Tanmateix, lluny d’emotivitats, avui ens posarem més tècnics. Genocidi és un compost d’aquells tan peculiars format per un prefix i un sufix: geno-, ‘raça’, i -cidi, ‘occir’. Ni tan sols li cal tenir un mot fort entremig per transmetre tota la seva potència semàntica, que és molta.
Començarem per darrere. Tal vegada perquè el tenim mot vist, o segurament perquè resulta cridaner, és probable que ens pensem que el sufix -cidi sigui present en gran nombre de paraules. I, en canvi, no; o sí, és clar, segons els paràmetres morals de cadascú. Sigui com vulgui, el DIEC només en recull quinze, des dels desgraciadament quotidians suïcidi, homicidi, feminicidi i parricidi a desconeguts com ara regicidi, tiranicidi o deïcidi. Resulta revelador, per cert, que existeixi conjugicidi (‘Mort d’un dels cònjuges causada per l’altre’) i alhora el més específic uxoricidi (assassinat de la muller a mans del marit), mentre que el contrari no té cap nom específic.
Per la seva banda, el prefix geno- encara és més restringit: només vuit parents, tan pocs que els puc llistar tot seguit (i és probable que en conegueu uns quants): a més del protagonista d’avui, genograma (bé, aquest potser no el teníeu present: ‘Diagrama que representa l’estructura d’una família al llarg de tres generacions o més, l’evolució que ha seguit i la localització de cada un dels seus membres’), genoma, genòmic, genoteca (aquest segurament tampoc: ‘Col·lecció de molècules d’àcid desoxiribonucleic en què els segments clonats representen tot el genoma d’un individu d’una espècie’), enotip, genotípic i genotipus. Una família certament modesta.
En realitat, tant en un cas com en l’altre parlem del present, perquè tots dos són susceptibles d’admetre noves creacions que algun dia entrin a formar part del bagatge lèxic comú. Així, improvisant, podríem formar naciocidi i genopàtic, per exemple, seguint les normes de creació de mots, i estic segur que ningú tindria cap dubte quant al significat. Mentre això no passa, cal reconèixer que genocidi, més enllà de la semàntica, és un compost molt ben trobat, car la càrrega simbòlica que té depassa de llarg la representació derivativa amb què compta als diccionaris.
