Ben lluny de la nostra realitat queden les mobilitzacions dels usuaris de Rodalies. Les ciutats veïnes es manifesten per reclamar un servei ferroviari digne, però aquesta és una lluita que, a l’Anoia, gairebé ens és aliena.
Som una de les poques capitals de comarca de la província de Barcelona que no disposa de servei de Rodalies. La línia R6 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que connecta Igualada amb Barcelona a través del Baix Llobregat, ofereix només 1 tren per hora des d’Igualada, mentre que, a municipis com Martorell o Sant Boi, la freqüència arriba als 15 minuts en hora punta. El trajecte complet entre Igualada i Barcelona pot superar els 95 minuts, un temps no competitiu per als desplaçaments quotidians.
El servei de tren, a la nostra comarca, és percebut per molta gent com un mitjà obsolet. La manca d’inversions i de modernització en el tram Igualada-Martorell fa que sigui una opció descartada per a la majoria de la població. La dependència dels autobusos és gairebé total, però el servei que ofereixen tampoc no està a l’altura.
Els autobusos de Monbus, principals responsables del servei Igualada-Barcelona, es troben en mal estat, saturats, amb avaries freqüents i sense garanties de puntualitat ni comoditat. Segons testimonis d’usuaris recollits per la plataforma “Expulsem Monbus”, s’han reportat reiteradament retards de més de 30 minuts i vehicles amb problemes de climatització i seguretat bàsica. Aquest servei, que hauria de ser l’eix vertebrador de la mobilitat interurbana, és en realitat un coll d’ampolla.
Mentrestant, la resposta institucional ha estat insuficient. Tot i que s’han obert noves línies com la T7 (cap a Manresa) o l’E25 (connexió amb les capitals de la Vagueria del Penedès), aquestes iniciatives, tot i ser positives, arriben tard i amb escassa ambició. L’interconnexió real entre Igualada i la resta del territori és encara molt limitada.
És imprescindible recordar que les infraestructures de transport són fonamentals per al desenvolupament econòmic, social i demogràfic d’un territori. La comarca de l’Anoia, amb una població de més de 117.000 habitants no pot continuar marginada. La desconnexió afebleix les oportunitats laborals, educatives i d’accés als serveis bàsics. No tenir una connexió ferroviària eficient amb Barcelona o amb la resta del país condemna la comarca a la perifèria econòmica.
Però, qui n’és el responsable? La Generalitat de Catalunya, com a administració competent en transport, ha demostrat una clara deixadesa envers Igualada i l’Anoia. La promesa d’un tren transversal —el Tren Gran— és un projecte anunciat fa més d’una dècada, però que s’ha endarrerit reiteradament i no ha passat mai de la fase d’estudi. Aquesta línia no només milloraria la mobilitat, sinó que també reduiria la dependència de Barcelona com a centre únic de connexions.
Però no podem mirar només a Barcelona. Els ajuntaments també tenen responsabilitat. Fa dècades que arrosseguem aquest problema, i les administracions locals no han fet prou per pressionar, per reivindicar i per posar el tema al centre de l’agenda política comarcal. Sovint es resignen o es limiten a fer declaracions simbòliques. No podem acceptar aquest immobilisme.
En paral·lel, cal fer una defensa clara i ferma del ferrocarril com a mitjà de transport ecològic i sostenible. El tren emet, de mitjana, 5 vegades menys CO₂ per passatger que l’autobús i més de 10 vegades menys que el cotxe privat. Insistir en ampliar l’A2, com s’ha proposat, és seguir apostant per un model caduc. La solució ha de passar pel tren, per les freqüències dignes i per infraestructures que connectin persones, no només cotxes.
És hora que Igualada i la comarca de l’Anoia deixin de quedar al marge. No podem seguir acceptant la desconnexió com una realitat inevitable. Volem —i necessitem— un sistema de transport públic que ens connecti de veritat amb el territori, amb garanties, amb opcions reals i amb un horitzó de futur. Exigim el que ens correspon. No més excuses. No més silencis.
