Si a causa de l’apagada de llums, la nit a l’Havana ha perdut un xic de les seves alternatives lúdiques, el dia a ple sol continua sent una font inesgotable d’experiències úniques, tal com vaig poder viure en el meu darrer viatge a Cuba.
Quan anem a París, Roma, Florència, Estocolm o Istanbul, per exemple, pensem en els seus monuments, museus, equipaments i potencial gastronòmic que ofereixen al viatger moments per recordar la resta de la nostra vida. Quan viatgem a Cuba, les nostres expectatives no són tant veure monuments com parlar amb els cubans i constatar la seva alegria encomanadissa, que ens endurem a casa.
Que l’Havana és la ciutat més segura de tot Iberoamèrica no és cap secret. Que el clima cubà és sensacional i que el seu medi ambient és també excepcionalment net, tampoc. Aquests aspectes fan de Cuba un destí apreciable per als viatgers, però no són els únics. Com dèiem la setmana passada, l’Havana manté un patrimoni arquitectònic colonial impressionant, però també ha sabut mantenir un patrimoni excepcional pel que fa a la història de l’automòbil.
Una de les experiències úniques al món que es poden fer als carrers de l’Havana -i també d’alguna altra ciutat de Cuba- és fer una passejada en cotxes anteriors a 1959, actualment en perfecte estat exterior. Us imagineu fer una passejada pels animats carrers de l’Havana colonial, dins d’un Cadillac vermell descapotable de l’any 1950? O d’un Chevrolet del 55? Això es pot fer per pocs diners a l’Havana. I és un viatge molt segur, car si per fora els cotxes són els originals, per dins han estat millorats amb la substitució dels motors americans d’origen -que tenien uns consums de combustible prohibitius- per motors moderns i eficients que avui compleixen els estàndards mediambientals més exigents. La inventiva cubana es revela amb la seva esplendor en obrir el capó d’una d’aquestes relíquies mecàniques. Fins i tot hi pots trobar peces procedents d’avions militars.
La majoria dels conductors són els feliços propietaris dels cotxes que menen, ja que són els descendents de qui, en època Batista, varen adquirir el vehicle i després els han sabut conservar. Us asseguro que, a mi que m’agraden tant els cotxes com els viatges, recórrer des del Castillo del Morro al Cementerio Colon, el Capitolio, passant per la Plaza de la Revolución o pel Malecón, assegut en una d’aquestes obres d’art, debatent amb el conductor tota mena de temes amb total llibertat, és una experiència que justificaria per si sola, tot el viatge.
Si no us agradessin els cotxes antics, no hi patiu, avui en dia viatjar a Cuba continua sent una experiència única i una forma d’ajudar un país que pateix un veí incòmode amb qui mai ha tingut una guerra declarada “pero nos tratan como enemigos, sin haber matado un solo americano. Tienen buenas relaciones con Vietnam, pero no con Cuba. Como poder ser eso?” em preguntava circulant pel Malecón, l’Alfredo Caldentey, descendent de mallorquins, amb el seu Cadillac, el tresor i herència de la família. Un tresor que li permet ser dels pocs empresaris de l’illa.
Dins d’aquestes joies rodants és l’únic lloc de l’illa on encara que ho demanis, no et podràs prendre ni un mojito ni fumar-te un bon havà. Seria un sacrilegi embrutar la seva tapisseria original i irrepetible.
