Als racons de l’Administració s’amaga un fenomen que contrasta amb els seus principis d’actuació que es proclamen a la Constitució i la Llei 40/2015, de Règim Jurídic del Sector Públic: la ineficiència. Un funcionament desorganitzat que no només consumeix recursos, sinó que també frustra els empleats públics i, en última instància, perjudica els ciutadans.
En lloc d’avançar cap a la innovació, la realitat és que les administracions públiques, llevat d’excepcions puntuals, sembla que continuen ancorades en pràctiques arcaiques. Una bona mostra és el que passa a l’Institut Joan Mercader d’Igualada. Mentre, per una banda, la direcció es queixa que els seus alumnes pateixen fred -des de fa UN ANY- per problemes amb el sistema de calefacció, per l’altra l’administració responsable -la Generalitat, en aquest cas- no ofereix solucions efectives i s’enreda en paperasses, canvis de govern i de polítiques, càrrecs que es fan l’orni, i funcionaris, també, incapaços de resoldre assumptes “complicats”…. Mentrestant, els alumnes -els ciutadans- passen fred, i en paguen les conseqüències. Un 10 a l’eficiència!
És una evidència que l’administració pública espanyola -i la catalana- és menys eficient a causa dels nivells de politització i burocratització. Quan les connexions polítiques importen per fer carrera a l’Administració, es perd l’eficiència. Per això, Espanya és a la cua de l’OCDE en aquest àmbit. Ara resulta que el govern d’Igualada es queixa a la Generalitat que no ha fet bé la feina, en ser responsable de la gestió dels edificis públics educatius, però el cert és que a la Generalitat avui mana el PSC, i abans ERC. En canvi, quan els colors polítics coincideixen, el discurs, sempre, és més suau…O directament no n’hi ha. A tot arreu.
D’altra banda, hi ha els procediments administratius, altament burocratitzats. S’estableixen tants controls abans de fer res, de moure tan sols un dit, que redueixen l’eficiència. Però els governs polítics omplen els discursos des de fa anys en la necessitat d’una “finestreta única” en les relacions dels ciutadans amb l’administració… I res. Parole, parole.
Si us plau, volem -exigim- administracions i polítics útils. Tan difícil és?
